Ucraïna i el poder del poble

Quan Ucraïna assoleix la seva suposada Independència, curiosament les primeres eleccions són guanyades per polítics propers a la política i el regim de Vladímir Putin. Diem “curiosament”, perquè al cap de poc es va demostrar que van ser uns comicis manipulats i fraudulents, quelcom que va portar a celebrar unes noves eleccions que va guanyar un altre candidat.

Després d'una legislatura amb alts i baixos, el mateix candidat que havia guanyat les primeres, torna a agafar el poder amagant la seva amistat amb Moscou i agafant un fals tarannà proper a la Unió Europea, això el porta a guanyar les eleccions aquesta vegada sense cap dubte en la seva legitimitat. I vet aquí, on comença el conflicte real a Ucraïna amb el context actual.

Cal dir que si el poble Ucraïnès no hagués mostrat la voluntat explicita de pertànyer a l'Europa occidental, o sigui a ser membre de la UE, segurament ara com ara no estaríem parlant ni patint aquest panorama tan perillós per la pau mundial- Un altre tema a valorar seria si això era una voluntat popular real o ha estat induïda pels interessos d'occident en fer una '' opa'' a tot allò que va pertànyer a l'antiga URSS.

La qüestió és que, com passa al 90 % dels països del món, els polítics van mentir al poble, i mentre oficialment es feien fotos i parlaven amb membres de la UE, paral·lelament anaven negociant amb Rússia més apropaments i acords econòmics de futur. Al final i com sempre diem, la mentida té un recorregut curt, sobretot en política, i va quedar al descobert el pla secret del primer ministre de continuar vinculat a Rússia i no sol·licitar l'entrada a la UE. Llavors i des del moviment juvenil van començar una sèrie de protestes i manifestacions entre finals del 2013 i principi del 2014 que van durar uns mesos, i que el règim polític va reprimir duríssimament, arribant a disparar als manifestants amb foc real, i que van generar desenes de morts i detinguts. Hi ha un documental molt interessant a Netflix que explica tots els fets, us recomanem que el veieu per poder valorar realment i amb dates tot el que estem exposant, el títol és ''WINTER ON FIRE''.

Aparentment, després de perdre moltes vides humanes, de centenars de ferits i detinguts, el poble va guanyar, el primer ministre va dimitir i fugir, i el cos policial que els va reprimir es va haver de dissoldre. Seguidament es van celebrar unes eleccions democràtiques i tothom creia que la victòria els portaria a ser membres de la UE pràcticament de facto. Quelcom que hem pogut comprovar no ha estat així.

I aquí rau la pregunta del milió: per què la voluntat popular no va prevaldre?, si com ens vantem des de l'Europa occidental, la democràcia és el fonament principal dels nostres valors.

Perquè realment, el sistema democràtic occidental no difereix massa d'aquells règims totalitaris que tant critiquem, les mancances són evidents. I sí, ens deixen expressar en llibertat, però per després fer allò que realment els convé econòmicament, GEO políticament i militarment. El sistema democràtic europeu és un tema a tractar amb més profunditat, quelcom que farem en properes publicacions.

I així va passar, el poder tant un com l'altre, van fer la seva. Rússia va posar en moviment als ciutadans prorussos que vivien a Ucraïna, va recolzar la independència dels dos territoris prorussos i va ocupar Crimea per avisar a la UE de què no s'estaria de res. La UE va fer marxa enrere i va començar a donar llargues a Ucraïna, aquest joc de poders ens porta a la situació actual. Estem assistint a un espectacle ja vist moltes vegades durant la història de la humanitat, el xoc dels dos blocs de poder mundials, Ucraïna i la seva gent són totalment secundaris per ells, només els importa el control dels territoris i els seus recursos. Tant al bloc de l'oest com al de l'est.

Quines conclusions hem de treure els Catalans, almenys aquells que estem immersos en la lluita per la nostra independència?

La primera és que hem de tenir clar que hi ha molts condicionants que ens poden afectar a l'hora de fer un pas definitiu per alliberar el nostre país. Hem de procurar tenir clar quins passos previs cal donar per poder controlar aquests condicionants, perquè tal de que no siguin un impediment a la nostra voluntat. Cada país, cada territori, cada cultura, són un món diferent, i per molt que en línies generals els conceptes bàsics siguin similars, les petites diferències poden marcar molt el tarannà popular i el seu suport necessari a un procés com el de la independència.

La segona i fonamental, és que tot i que la mobilització i resistència popular són necessaris, per si soles no garanteixen absolutament res. No garanteix res si no va acompanyada del suport d'un poder adquirit prèviament que et permetrà fer trontollar el poder de l'enemic i generar un conflicte real d'interessos contraposats a la comunitat internacional.

Totes les revolucions que s'han pogut portar a terme amb èxit, i tornem a insistir “TOTES” , han estat creades i sostingudes per un contrapoder capaç de fer caure a l'existent, i si no com a mínim capaç de fer trontollar les bases de la seva existència.

Per tant, abans de demanar al poble que es suïcidi davant la policia a les manifestacions, hem de ser capaços de crear aquelles eines que els permetin sentir-se protegits, que assegurin un futur mínimament estable, i que els defensin dels atacs que el poder contrari infringeixi contra aquells que es manifestin. Cal que se’ls pugui garantir un començament esperançador i amb igualtat de condicions una vegada assolit l'objectiu.

A Catalunya aquestes eines sorgiran de la base ciutadana, mai de l'aparell polític establert que depèn del poder de l'estat espanyol per sobreviure, tampoc de les entitats i empreses lligades al Ibex-35. Això ha estat un fet demostrat durant aquests anys de procés instaurat pels partits sobiranistes del parlament.

En resum els pobles seran forts i poderosos en funció de la seva capacitat de treball i sacrifici, i de crear sinergies, comunitat i poder.