11 de setembre i unitat estratègica
La situació política a Catalunya, a la qual ens han portat les forces polítiques i entitats, actors del procés, han creat un clima de desafecció a una part de l'independentisme que crea desavinences i situacions de forta crítica i debat.
Aprofitant aquesta situació, surten veus dels partits polítics i entitats, intentant de culpar a l’altre, del clima de desafecció i desavinences. A aquest punt, s’hi arriba després d’uns anys d’un camí erroni, ple de plantejaments de seguidisme polític per part de les associacions suposadament civils i que, en teoria, haurien d’haver vetllat per a que la voluntat popular arribés a bon terme.
Allà on havia d’haver una fiscalització de la feina dels polítics independentistes al parlament, ens trobàvem un continu suport incondicional, sense cap autocrítica, del moviment independentista. I el més greu de tot, obviant els errors immensos que estaven comentent els polítics independentistes al parlament, i no només obviant, sinó que en moltíssimes ocasions, essent còmplices i amagant la veritat als seus seguidors i votants.
Durant aquest camí van cometre un fet gravíssim, que va ser apropiar -se de la Diada i fer de la mateixa, un dia de negoci i aclamació popular dels líders dels partits. Això sí, amb unitat estratègica, aquella que mai ha servit pel què havia de servir, declarar la independència i defensar-la. Per tant, la seva unitat estratègica queda aclarida que no ens serveix. Els serveix a ells, per amagar mancances, incapacitats i per allargar la seva trajectòria política a les institucions agafats a les cadires.
Una vegada el procés arriba al seu punt i final, i comença una caiguda en picat, per manca d’acció política i desavinences dels partits, i amb l’últim canvi a la presidència de l’Assemblea, les baralles dialèctiques agafen el protagonisme, per així, intentar eximir-se de culpa i carregar-la al damunt de l’altre.
Doncs no, aquí no hi ha només un culpable. Hi ha tot un moviment culpable d'haver gestionat, molt malament, el gran suport popular del que han gaudit, i aquest moviment inclou a tots els partits i entitats, actors del procés sense cap excepció. I ara toca assumir responsabilitats, i suportar crítiques per molt dures que siguin. Han tingut un suport popular incondicional durant més de set anys. La gent ha donat diners a la caixa de solidaritat a cor obert i amb plena confiança. Han votat, durant tot aquest temps, allò que els recomanava l’Assemblea i Òmnium. Ho han tingut tot, tot allò necessari per declarar la Independència i defensar-la, i ho han malbaratat.
Per tant els hem de reclamar allò que es nostre, de la gent, les nostres festes nacionals, la nostra Diada, el nostres carrers, les nostres institucions.
Ells son eines, quan una eina es fa malbé i no serveix per fer allò pel que es va crear, es canvia. Molt poques eines tenen reparació, perquè es desgasten, es deformen i generalment són irrecuperables.
Catalunya és plena de gent vàlida, de noves entitats, de noves propostes. Donem-hi pas a aquesta gent, a aquestes entitats i canviem les velles que estan fetes malbé i són irrecuperables. I ho són, d'irrecuperables, perquè els partits han marcat el camí clar cap a l’entesa amb Espanya, i les entitats estan minades i fiscalitzades per membres dels partits, i quan s’arriba a aquest punt, treballar a una associació amb imparcialitat es fa pràcticament impossible.
Però sobretot una cosa, que ens tornin la nostra Diada. S’ha exhaurit el contracte de lloguer amb objectius, no els han acomplert al temps establert.
Gràcies per l’esforç i la feina, però torneu-nos la Diada.
Carles Santacruz.