ARA NO TOCA?


L'"ara no toca" Xevi Xirgo : "Nosaltres ens pensàvem que Jordi Pujol tenia la patent de l'"ara no toca". Però no. Jordi Pujol. Va governar durant 23 anys i va fer servir l'"ara no toca" en milers d'ocasions. La feia servir quan no volia anar a algun lloc, quan al Parlament s'havia de rebutjar alguna iniciativa, quan algú li feia alguna petició que ell considerava inoportuna i, sobretot, quan els periodistes li fèiem preguntes que a ell no li agradaven. Deia "això, ara no toca" i quedava tan ample. I nosaltres amb un pam de nas.

L´ "ara no toca" referit a la independència de Catalunya l´han interioritzat TOTS els partits dits sobiranistes (del unionistes no cal parlar-ne) d´ençà la data en què no es va permetre votar no pas la independència de Catalunya, sinó un projecte de llei per a tenir el país preparat i arribar-hi amb garanties d'èxit,. Són sabudes les ocasions en què s´han proposat diverses maneres d' esmenar l´error del 2011. Totes han acabat malament, cada vegada pitjor, perquè eren propostes enganyoses. Calia en primer lloc fer fora del Parlament el partit que havia presentat el projecte de llei. Amb aquesta finalitat Artur Mas va convocar eleccions el 2013. Va perdre 15 diputats però va ser un mal menor. Va aconseguir tancar la porta a SI Eren propostes indecents perquè camuflaven la veritable intenció: fer veure i fer creure que la finalitat era que Catalunya esdevingues un estat independent, res més lluny de la realitat. Van reeixir en tot: En fer-ho veure i en què els catalans s'ho van creure Centrem-nos en l'octubre del 2017 fins abril 2020, període en què l' ¨Ara no toca" arriba amb el màxim esplendor Ara no toca perquè hi hauria extrema violència per part de l 'estat espanyol, ara no toca perquè ens han imposat (acceptat) el 155, ara no toca perquè el guanyador de les eleccions organitzades per Madrid i acceptades pels catalans ansiosos de tornar a votar, no es investit pel Parlament, ara no toca perquè l'escollit no està disposat a tornar de l' exili tot i que va prometre que ho faria Ara no toca perquè s 'ha de jutjar uns "presos polítics" que van declarar que això de la independència era una broma... Ara no toca perquè s' ha de dictar la sentència, ara no toca perquè hi ha repressió i som gent de pau. Finalment ara no toca perquè Catalunya és la zona del planeta terra amb un dels percentatges més alts de morts per la Covid-19 i altra feina tenim! Ara que sí que el món ens mira, val més passar com a espanyols, difuminem-nos enmig del seu exèrcit, del seu nacionalisme colonitzador de terra cremada, i més endavant ja veurem què fem. A més a més, ens han pres les competències i no hi podem fer re. Segurament no és el moment de l'ARA Sí que TOCA perquè no s 'està ni anímicament ni estructuralment ni financerament a punt per iniciar un enfrontament amb Espanya i sortir-ne victoriosos.

Sí que toca parlar-ne i analitzar com és que hem perdut la capacitat de reacció d' aixecar el país que havia estat objectiu dels catalans quan les coses no anaven bé, diguem-ho clar i català: cada vegada que Espanya (Castella) ens ha derrotat. Sempre hem sobreviscut, amb menys benestar i menys llibertat, però no havíem renunciat a ser catalans. En aquest moment hi ha una sensació de rendició total, i no perquè estiguem extenuats. Hem tret la bandera blanca tot i saber com reacciona Espanya quant li ensenyes. Per qui no té memòria o ningú no li ha explicat: Ni cendres queden de la cultura, llengua, honor, i dignitat dels rendits. Converteixen pobles en poblacions. Les poblacions són persones que comparteixen un territori (catalans i espanyols a Catalunya per exemple), els pobles són persones que comparteixen història, llengua i cultura.

Desapareix la nació, prenen la seva riquesa, els seus avenços, les seves idees. Físicament no poden eliminar un poble, però els converteix en esclaus al seu servei. Sap fins on pot arribar perquè li siguin útils.

Qui es rendeix? El poble o els polítics?

Què faria el poble davant una proposta seriosa, intel·ligent i creïble, per a dir prou a l' extracció de la riquesa i assimilació de Catalunya per part de l' estat espanyol? A hores d' ara, les intencions espanyoles són tan evidents que costa creure que un bon projecte no seria clarament vencedor.

Tornem, però, al perquè ens trobem en aquest punt de derrota assumida, fins i tot pels que públicament diuen que no, que no s 'han rendit. S'interioritzen fets que en públic mai no s 'acceptaran per allò tant humà de no voler donar la raó a qui te la discuteix, i menys si els fets es refereixen a persones o col·lectius amb els quals se senten units per vincles de diferents matisos, que tenen en comú una part important de sentiments. Tanmateix, davant d' una bona proposta, d' un objectiu assolible, pot canviar

"Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica. En un sentit ampli, governar significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius; és a dir, és la forma política amb la qual un estat és governa"

El "govern "de la Generalitat no governa perquè no és un govern. Ni una gestoria, ha passat a intermediari o fins i tot a només traductor. La seva feina és transmetre les ordres del Gobierno de España als catalans. La comissió d 'intermediació, són els sous i el manteniment dels càrrecs. L' única condició per acceptar tanta degradació és sortir dues vegades al dia pels mitjans informatius fent el ploricó i criticar Espanya, elements indispensables per a guanyar les eleccions vinents. Coneixen bé el seu electorat, i a Espanya tant li fa. No els provoca cap malson, al contrari, com més els enganyen amb falses promeses més els deixen en ridícul. La deriva cap a l' abisme és total.

Espanya ha collat la Generalitat i els catalans.

L' escarment pels fets d' octubre del 2017 porten cua i més que en portaran. L' intermediari rep el producte en les condicions que li lliura el proveïdor i tal com li arriba l' ha de vendre. Si es queixa perquè el gènere és defectuós i li costa despatxar-lo però té un contracte que el lliga de mans, haurà de buscar la manera de rescindir-lo. Valorar els costos immediats enfront dels guanys del futur, que no només seran financers. Podrà afegir-hi salut mental, benestar físic i ganes de treballar. Ja que s´ha de treballar, almenys fem-ho no esperant sempre que arribi el cap de setmana. L'Estat espanyol cada dia rebaixa la qualitat de l' oferta que fa a la Generalitat. Li fa la revenda més difícil i li carrega despeses que en realitat ha d 'assumir ell. Quan estarà escanyada, en prescindirà i passarà a la venda directa. El moment arribarà quan tingui la seguretat que els catalans que es diuen independentistes, compraran el producte (l' espanyolitat emmascarada d 'alguna concessió folklòrica catalanista), recentralitzarà l'estat, canviarà la constitució (2/3 del Congrés, més referèndum. Victòria assegurada i tornaran a ser "España una y no cincuentaiuna"

Quina relació té el poble amb els polítics?

Hem triat una forma d´organització social basada bàsicament en dos pilars: Garantir la seguretat econòmica de la població redistribuint la riquesa mitjançant els impostos, i la seguretat individual i col·lectiva amb cossos policials encarregats de la seguretat interna, i exèrcit per a agressions foranes) . Pilars de fonaments governamentals. Les ordres són de la polítiques i cobren de les arques de l'estat. El sistema implantat en la majoria de països, sobretot si ens referim al món occidental, per administrar i protegir béns i població, és la democràcia. A Catalunya, igual que a Espanya, no votem persones sinó partits o grups d'electors. No és segur qui serà el president de la Generalitat fins que el Parlament l'ha investit Els partits o coalicions prometen que "faran coses" per promoure el benestar i la seguretat, És un contracte amb els electors, que es ratifica amb el vot. Per fer-les utilitzaran les tres branques que Montesquieu va definir per a impedir l´abús de poder:

• La branca legislativa, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents. • La branca executiva, responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen. • La branca judicial, responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques

Què passa si les branques legislatives i executives no fan la feina acordada? A Catalunya no passa res, se segueix signant majoritàriament un contracte temporal fraudulent que amb les pròrrogues ha adquirit el caràcter d'indefinit. El govern intermediari català es va formar amb persones triades per dues llistes que juntes tenien la possibilitat de governar amb comoditat, però just després de jurar o prometre el càrrec, van oblidar que Montesquieu posava la paraula RESPONSABLE al principi de cada definició. El poder legislatiu també hi va passar de llarg. En canvi el poder judicial se la pren molt seriosament. El motiu?, depèn d'Espanya, no del poder legislatiu ni executiu català que organitza i paga la festa però no tria els convidats, els quals gaudeixen d'allò més obeint les consignes de Madrid La conseqüència ha estat que no se senten responsables de re del que passa a Catalunya, fet que no els impedeix cobrar cada mes, ja se sap que la memòria és selectiva. L'engany ve de lluny. No han practicat mai l'art de governar i manar. Per contra, en les ocasions excepcionals és quan es veu si un és mínimament bon gestor de l'excepcionalitat o no en té ni idea perquè ni tan sols ha sabut gestionar la normalitat. Amb tot, hi ha una llei general de Salut Pública i una altra, la de Seguretat ciutadana que saben com aplicar-la als ciutadans i ho fan sense miraments, especialment la de Seguretat, inclús havent-se l' estat apropiat de les competències Per tant si volen poden. Que no volen governar ni tan sols gestionar és evident i greu quan l'incompliment de l'esmentada llei, esquitxa a membres de la branca executiva. Si actuessin, el conseller-intermediari del departament d'Afers Socials de la Generalitat hauria d'haver estat denunciat pel departament d'interior i qui el va nomenar, el president de la Generalitat, dimitir si sospitava que no estava fent la feina bé i ho consentia.

El desori a les residències geriàtriques són conseqüència en gran part de la mala gestió en la seva organització des de fa anys. A l´ànim de lucre desmesurat de moltes privades o en règim de concessió pública, s´hi afegeix el poc interès de les administracions per regular seriosament el grau d'atenció que reben les persones ingressades, la majoria amb importants discapacitats físiques i mentals, i que tanmateix no es queixen. És la família qui interpel·la la direcció si veu negligències, però no tothom té família que el visiti. Les persones grans que al final de la seva vida no es valen per elles mateixes o ho fan amb moltes dificultats, junt amb els col·lectius més joves però també discapacitats físics o mentals són els primers beneficiaris de la redistribució de la riquesa, Quin sentit té pagar impostos si no serveixen en primeríssim lloc per ajudar els febles? Amb el la Covid-19 ha saltat la llebre i ha rebut l'actual conseller. És així, el problema l'ha heretat i se l´hi ha complicat, però no és innocent. Ha demostrat que li venia molt gran. La ineficàcia no es pot permetre en un càrrec públic -------------------------------------------------------------------------------------------- Els dies van passant, uns moren i altres neixen Ara SÍ que TOCA POSAR FIL A L´AGULLA

Fa dies que ens llevem i anem a dormir amb xifres de morts, infectats, ingressos, altes. Imatges d'UCI amb malalts entubats i respiradors. Pavellons plens de baguls esperant cossos

I els naixements? On són els infants nascuts ençà que vam començar a comptar morts? I les llevadores i les incubadores amb personal especialitzat per ajudar els nadons a sobreviure?

Tenen dret a la visibilitat, a cridar ei!! Som aquí, ploro perquè em sentiu! Treure el cap en aquest món ha estat un cop dur! Els avis no ens poden agafar, tenim cosinets i no ens poden tocar la mà. No ens deixen passejar pel parc arraulits al pit de la mare sentint el seu balanceig, mentre el sol i l'aire ens acarona les galtes! Feu que la primera passejada sigui vital, som aquí, existim! No ens etiqueteu com a la generació de la Covid-19!!

Hem nascut per viure, el nostre futur depèn del que els pares, avis, la família i els amics decidiu. Estem a les vostres mans! Després ja ens espavilarem, però ara us necessitem, Volem riure, plorar, estimar, ser lliures, feliços. Ens desentendrem d´aquest crit? Si som egoistes i febles, quin país els deixarem? Paranoic, esclau, manipulat, de veure-les venir i no fer re? Hem de viure conscientment per explicar-los el que NO han de fer i consentir, que en essència és l'estadi on som ara majoritàriament: Acceptant la submissió a canvi de no se sap ben bé què. Els infants necessiten pares segurs de si mateixos, amb esperit crític per encaminar la seva educació, més endavant els caldran mestres i amics amb qui jugar, un món per a relacionar-se i conviure Serem tan covards de no reaccionar i els impedirem viure en un país, estimar una nació en la qual el lliure pensament i la lliure decisió sigui la base de la formació? El primer lligam quan naixem els primers a qui estimem són els pares i la resta de família, després els amics en l'entorn de l´escola o d'esplai, més endavant la percepció de pertànyer a una comunitat: el poble, la ciutat, un barri, defensem ser "de",ens enorgulleix o entristeix el que fem o hi succeeix. Finalment ens identifiquem amb un país, una nació, un conjunt de persones que compartim història, llengua i cultura, una manera de ser i fer.

Fer coses pels morts, pel seu record, reconforta. Fer-les pels vius és una responsabilitat a la qual ens hem compromès des del moment que hem portat fills al món o els hem afillat prometent-los que amb nosaltres serien feliços

369 views