top of page
Search

Brides a deu euros i un quart espai inexistent

Finals de juny i la calor ja ha anunciat la seva arribada amb una onada ben asfixiant. Per a uns això és senyal de vacances i per altres de començar a marcar territori de manera desesperada: Municipals 2023 are coming.


Cadascú fa ús de les seves millors armes: Waterloo fa fils tuitaires, Esquerra sopa amb en Pedro Sánchez al Camp Nou i la CUP surt plorant per TVE. Estadistes d'alçada, no cal ni dir-ho. Tenint la candidatura de Catalunya 2034 a l'horitzó, què més se'ls pot demanar?


Això sí, pel que fa al tema "independència" i com manegar-ho en la propera campanya, han optat per una estratègia híbrida tenint com a referents a na Cristina de Borbón i l'exministre Zoido. Una barreja d'amnèsia i difusió de responsabilitats: "no lo sé", "no me consta", "eso lo lleva mi marido (tarado)". No se'ls pot retreure que és veritablement una estratègia unitària. Felicitem-los.


Mentre el processisme continua el seu viatge cap al subsòl, quatre arreplegats s'han proposat trencar el manament de "no robaràs vots als partits independentistes i posaràs en perill l'ordre mundial". Ara bé, la finalitat va més enllà d'omplir una llista i clavar l'estelada? Hi ha cap compromís? Cap prova que això no sigui l'enèsima enredada?


L'electorat independentista hem netejat la sola de les sabates dels nostres representants polítics amb calés. Ells sempre han tingut clar que arribaríem a aquest extrem, i per això van ser capaços de posar en venda les brides utilitzades per les urnes del referèndum a un cost de 10 €. I així amb tants altres despropòsits han aconseguit parasitar els nostres recursos intel·lectuals i econòmics per tal de mantenir-se al seu carrusel.





Per tant, si un quart espai independentista entra en escena, ha de tenir clar que precisament ni és el quart ni és l'alternativa a res. Si els seus integrants pretenen construir quelcom digne, han de tenir clar que més enllà de les seves quatre idees no hi ha res ni ningú que representi l'independentisme en cap àmbit polític. Una premissa que han de tenir encara més en consideració és que un espai polític no és un abocador d'egos frustrats ni una tarima per a vedettes que encara creuen tenir corda. El naixement d'un nou espai polític implica la renúncia a viure en la misèria a canvi de quatre de molles, quatre fotos o quatre sous.


Si aquest no és el punt de partida per qualsevol iniciativa que vulgui donar un cop de volant, és preferible que facin com els experts en la matèria i destinin les seves energies a assegurar-se una bona jubilació en terres suïsses.


I pel que fa a la ciutadania que ja no sap ni cap a on mirar ni a qui seguir, només li cal un requisit: abandonar definitivament aquesta pulsió apassionadament tòxica on les mentides impliquen més vots.


358 views0 comments

Recent Posts

See All