Updated: Aug 5, 2019
La imposició de l’Estat es fa patent, dia sí i dia també, dominant els mitjans (catalans) de comunicació, ràdio, televisió, tertulians col·laboradors, que a desgrat nostre, condicionen tot un poble a assumir la pròpia autodestrucció, fent perdre la confiança en nosaltres mateixos, cal reaccionar.
Portem dècades d’assimilació per part del poder que ens té presoners, esborrant de la memòria col·lectiva, experiències viscudes pels nostres antecessors, i enfosquint i anul·lant les possibilitats de deslliurar-se d’aquest jou que ens té atrapats.
En aquesta darrera dècada, hem tingut la sort, de veure entre la boira una espurna d’esperança, hem començat a veure d'una manera quasi inconscient, una de les claus de volta, de la nostra tant desitjada llibertat, cada cop som més conscients de pertànyer a un poble ocupat.
Hem començat a qüestionar al nostre opressor, les mobilitzacions d'aquest últims anys, ens han portat a aquest estadi dins el subconscient d’una part important de la població, encara queda feina per fer, siguem realistes, ara bé, no només hem qüestionat a l’Estat, si no també a la classe política col·laboracionista, que vol mantenir aquesta situació d’esclavatge del nostre país i de retruc, de la nostra persona.
Aszer Dayan.
