CAOS PROVOCAT O APROFITAT

Com deia Galileu, "la natura és implacable i no canvia, i és indiferent si les seves raons i accions ocultes són comprensibles per a l'home o no".

L'home és un microcosmos, o un món petit, perquè és un extracte de totes les estrelles i planetes de tot el firmament, de la terra i dels elements; ell és la seva quintaessencia. "- Paracels ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Des de temps immemorials, observar el cel ha inspirat a la humanitat. L'astrologia és el sistema més arcà de saviesa còsmica que vincula la vida, la creació, l'univers i l'home. Els antics van observar el cel, els moviments dels planetes, els van registrar i van poder fer prediccions precises sobre les seves aparicions futures. També van observar que certs canvis en les posicions de les constel·lacions corresponien a variacions en el clima o esdeveniments en les seves vides. Pel 2020, any de la triple conjunció astral, es preveien profunds canvis i conflictes socials i polítics. Feia anys que es parlava d'aquest 2020, predit de fa temps pels astròlegs com un any complicat convuls i marcat per la tensió entre el nou i el vell, els rics i els pobres, les noves tecnologies i les formes caduques de govern i de treball. Tot i que hi ha discrepància en considerar l'astronomia com a ciència, és evident que molta gent consulta l´ horòscop per entreveure el seu futur immediat. L'observació del cel estrellat una neta nit de juliol sense contaminació lumínica, esdevé un espectacle en si mateix i L´ immediata reflexió: Què hi fem els homes d' aquest petit planeta que anomenem Terra enmig de tanta immensitat? Som un món petit, Som un extracte de planetes i estrelles de tot el firmament,? Tal com diu Paracels? Si fos així podem lluitar contra la natura implacable tal com el defineix Galileu? Si les conjuncions astrals marquen camins, estem predestinats? El fet de creure en la predestinació pot portar al fatalisme i al conformisme? Som el 2020, any de la triple conjunció de Saturn, Plutó i Júpiter, i es compleix la predicció. Ens envaeix un virus: la Covid-19, un àcid, un agent infecciós que està al límit del qual considerem un organisme viu. Ha vingut a passar comptes amb l'home que ha pretès canviar la natura? Els astres assenyalen canvis, catàstrofes, conflictes, però no ens diuen qui i com els portarà a terme. Viròlegs expliquen que es preveia la mutació de la SARS. Barrejant la química i l'astrologia es podia encaminar la reacció? Apassionant. La natura és implacable. Si no pots guanyar l'adversari, alia't amb ell. Diana. val la pena lluitar?, hem d'acceptar el cataclisme perquè els astres han parlat? O simplement avisen i la resolució del conflicte la deixen en mans del microcosmos humà? La genètica de l'home, com quintaessencia de la natura, predestina la bondat i la maldat? Pot ser que aprofitant la profecia, alguns éssers humans la facin servir com a corretja de transmissió de la seva desmesurada ànsia de poder? Caos provocat o aprofitat? El dia de sant Esteve de l'any 2005, el món occidental va veure, esgarrifat, com un tsunami al Sud-est-asiàtic, s'emportava pobles i ciutats i deixava 230.000 morts. Catàstrofe humana i econòmica sense precedents que no va provocar cap canvi de paradigma econòmic ni social Amb la Covid-19 es preveu un canvi d'era. Cert que una pandèmia afecta tot el planeta, però no destrueix ciutats, no deixa milers i milers de persones ferides, mutilades, invàlides, sense sostre ni menjar, sense poder satisfer les necessitats més bàsiques mentre esperen l'ajuda que moltes vegades no arriba. Perquè doncs aquest abans i després de la Covid-19? Caos provocat o aprofitat? Deixarem que responguin els experts CONFINAMENT Sembla que la causa del caos econòmic i social que esdevindrà quan hagin enterrat els morts del coronavirus, haurà estat ocasionat pel confinament a casa de les persones de les poblacions afectades i de països sencers. La segona guerra mundial va fer 50 milions de morts i la destrucció real de mitja Europa. Va provocar un nou ordre mundial doncs hi havia vencedors i vençuts, però no un canvi d´era. No sembla lògic que l'aturada de l'economia global per un període de temps relativament curt sigui la causa intrínseca d'una penúria econòmica més mortífera que el virus en si. No és per un cataclisme de la natura, es deixa de produir però no hi ha destrucció. Què passa? Que l´ hemisferi Nord està saturat de béns? El valor adquisitiu de la massa de compradors és al límit? Els estats amb els seus bancs centrals i adjunts no tenen reserves? Qui les acapara? A quin preu les vendrà? Sembla que des del 2008 s'han covat els ous al galliner. Ja poden matar la lloca. Putin lliura material sanitari a Itàlia en mig d'un desplegament de banderes italianes i russes. Europa plora La guerra dels mons. Les reaccions humanes durant el confinament No poder sortir al carrer ha provocat noves emocions i una allau de reflexions No hi estem acostumats per l'excés de velocitat amb què en general, ens agafem la vida Viure en solitud amb por. Conviure 24 hores durant dies amb les mateixes persones... parlant cara a cara, observant les reaccions, mirant els ulls. És una descoberta. Ens havíem acostumat a les pantalles. Autoanàlisi. Ens flagel·lem reflexionant sobre com n´hem sigut de dolents, estúpids, egoistes, sense valorar el viure, el munt de coses bones que ens hem perdut. Tastem la bona convivència, la solidaritat, l'amistat, sense ni tan sols donar-nos la mà. Sortim als balcons i cantem, és fictici, estem confinats. Fem propòsits de cap d'any: Ens agafarem la vida d'una altra manera! Il·lusió. La nova era ens portarà un canvi de personalitat?? Per canviar la manera de viure s'hi ha d'establir un altre ordre de prioritats. El TENIR, com a objectiu que mou l'economia, s'ha de baixar de nivell, pantalla en segon pla. Provoca l'enveja, causa de la major part de les guerres, porta a exigir el risc 0. Com més es té, més por a perdre-ho. Exigim que ens "assegurin la seguretat" en tots els àmbits. Reclamem drets individuals i ens oblidem dels deures també individuals. Ens fa egoistes: El que tinc només és meu. No es transforma amb dos mesos de confinament. Potser ho farà el caos que tenim a la cantonada, però el no sortir de casa no. Els sentiments emergits per un canvi temporal en la manera de viure, no faran prou el xup-xup per a provocar un canvi de mentalitat que faciliti substituir el TENIR, pel SER i el COM decidim SER, objectiu més proper a la felicitat. Ens cal afegir-hi altres factors. Danys col·laterals de la pandèmia El confinament és bo per aturar la pandèmia, la malaltia física. És dolent perquè ens fa a obeir amb ulls clucs, sense qüestionar, sense pensar. En termes generals un confinament es viu bé si TENIM Procuraran que no escassegin els mínims per a subsistir i algunes engrunes de més a més, perquè no ens adonem que ens han acostumat a viure teledirigits. En general, descartant els que tenen familiars i amics malalts o en situació de risc, els que malviuen en llocs insalubres i atapeïts i altres col·lectius desprotegits, aquests dies es gaudeix de la família i les xarxes socials són el gran tub d´ escapament. No cal decidir res important. Només què fem per dinar, qui planxa i qui frega (sobra temps i distreu). Fer torns per anar a buscar el pa i treure el gos.. Ni decidir les vacances ni a quina nova escola aniran les criatures, ni si comprem això o allò, ni suportar l'estrès per una feina que no s´ ha acabat i que el cap exigiria de males maneres, ni arribar als objectius imposats per l'empresa. NO PODEM DECIDIR NI PROGRAMAR Ens hem tret un maldecap, no pensem i ens deslliurem de responsabilitats. I després? Com més duri més estovat tindrem el cervell, més manipulables serem. Veurem fantasmes arreu, amb l'argument de la seguretat, delatarem els nostres veïns, els odiarem i estalviarem la feina bruta a qui li toca fer-la. Ens podran vigilar i organitzar la vida i hi estarem d'acord. Inconscientment anirem mig vegetant, sense trasbalsos, ens marcaran una ruta invisible que seguirem, fins que un imprevist ens torni a sacsejar,i començarem un procés semblant al passat, cada vegada amb menys reflexió. Tornarem a veure gent dormint al carrer, persones sense feina demanant, infants desemparats, baralles veïnals i ens en desentendrem perquè ens hauran injectat el virus de la complaença, de la incapacitat de discrepar i de revoltar-nos. En mig del naufragi què fem els catalans? Tenim una parcel·la enmig del caos mundial. S'ha d´ aprofitar l´ actual desori global per a prendre decisions valentes, que demostrin que tenim poder i sabem encarar-nos a les circumstàncies adverses de manera ben diferent de com ho fa España. Es el moment adient perquè es fixin en nosaltres . Podem ser un puntal en la convulsa Unió Europea que només sobreviurà com Europa de les regions, negociant a dues o tres bandes, les que convinguin, buscant aliances i compromisos, preparant el terreny per a fer la independència.

Si no ho fem, serem durant molts anys el Nord-est d'una Espanya podrida que no escatimarà res per tal que desapareguem del tot. Es podria preparar la independència i ser la joia del Sud-oest d'Europa, perquè Espanya és corrupta i es descompon.

Si no ho fem , al final no passarà cap més tren per poder-hi pujar. Dissortadament els que són al capdavant d´ aquesta nostra trista i bruta autonomia, no els fa res enfonsar-nos alhora amb Espanya, doncs el seu objectiu és viure del seu ben remunerat càrrec. Són de mirada curta, però. Ells també s´ ofegaran. De cap manera es pot consentir per més temps aquesta situació.

Només ens resta fer-los fora i encomanar la feina a qui la sap fer.

Ens hi juguem la supervivència com a nació i com a persones dignes .



215 views