CATALUNYA MÉS ENLLÀ DE LA PANDÈMIA

Extracte de l'article "CAOS PROVOCAT O APROFITAT?" de març del 2020.

Dos anys més de davallada.

Ens hem tret un maldecap, no pensem i ens deslliurem de responsabilitats. (sic: confinament)

I després?

Com més duri més estovat tindrem el cervell, més manipulables serem. Amb l'argument de la seguretat veurem fantasmes arreu, delatarem els nostres veïns, els odiarem i estalviarem la feina bruta a qui li toca fer-la.

Ens podran vigilar i organitzar la vida i hi estarem d'acord.

Inconscientment, anirem mig vegetant, sense trasbalsos ens marcaran una ruta invisible que seguirem, fins que un imprevist ens torni a sacsejar i començarem un procés semblant al passat, cada vegada amb menys reflexió.

Tornarem a veure gent dormint al carrer, persones sense feina demanant, infants desemparats, baralles veïnals i ens en desentendrem perquè ens hauran injectat el virus de la complaença, de la incapacitat de discrepar i de revoltar-nos.

En mig del naufragi què fem els catalans?

Tenim una parcel·la enmig del caos mundial.

S'ha d'aprofitar l'actual desori global per a prendre decisions valentes, que demostrin que tenim poder i sabem encarar-nos a les circumstàncies adverses de manera ben diferent de com ho fa Espanya.

És el moment adient perquè es fixin en nosaltres. Podem ser un puntal en la convulsa Unió Europea que només sobreviurà com Europa de les regions, negociant a dues o tres bandes, les que convinguin, buscant aliances i compromisos, preparant el terreny per a fer la independència.

Es podria preparar la independència i ser la joia del Sud-oest d'Europa, perquè Espanya és corrupta i es descompon.

Si no ho fem, al final no passarà cap més tren per poder-hi pujar.

Dissortadament, els que són al capdavant d'aquesta nostra trista i bruta autonomia, no els fa res enfonsar-nos alhora amb Espanya, perquè el seu objectiu és viure del seu ben remunerat càrrec. Però són de mirada curta, i també s'ofegaran. De cap manera es pot consentir per més temps aquesta situació.

Només ens resta fer-los fora i encomanar la feina a qui la sap fer.

Ens hi juguem la supervivència com a nació i com a persones dignes.

P.D. Hi ha sortides