CRÒNICA D' UN MES D'OCTUBRE
Dia primer:
Sis del matí, el col·legi electoral està tancat, molta gent al carrer esperant i vigilant . Alegria, emoció: un salt al cor en adonar-me de la diversitat de persones que volien votar. Comentaris: Por? No!
Prudència, opinions ...Una pastissera porta coca. ”Com que no em puc quedar perquè haig d’obrir, ajudo d ́ aquesta manera! Més emoció.
Falta poc per a les 8 i arriben les urnes, aplaudiments. De pressa, cap dins !! Les 9. Comencen les votacions. Al carrer Mossos i membres de l ́ANC. Cap problema.
De sobte, gent mirant els mòbils amb cara de sorpresa: Què està passant en alguns col·legis? PN i GC entren per la força per emportar-se les urnes. Estan carregant contra la gent !
Estupefacció , murmuris. Continua arribant gent a votar , això sí, vigilant.
Incredulitat:
Hi ha forts aldarulls amb la GC en un col·legi de la població. La gent no els vol deixar passar i els estan atonyinant de valent. Ara sí, hi ha un xic de por. Què fem? La majoria opta per quedar- se.
Porten dos camions i bloquegen l ́ entrada deixant un passadís . Aplaudiments. Arriba més gent .Opten per tancar els altres col·legis i unificar les votacions en aquest . Els ordinadors funcionen bé amb el cens universal
Els que han rebut han rebut, però el carrer és una festa. La gent s'ha envalentit. Fa goig , però entre els grans hi ha preocupació. Ha vingut Catalunya Ràdio i deixen micròfons i altaveus instal·lats al carrer. Un xicot puja dalt un camió. Parla emocionat del seu pare mort feia al voltant d ́ un any, de com n ́ estaria de content si hagués pogut votar per la independència de Catalunya. Nus al coll.
8 del vespre .Es tanquen els col·legis. Per La ràdio nacional de Catalunya parla: Mariano Rajoy!, el president espanyol dient mentides i barbaritats. Ho escoltem pels altaveus .
On és el president de la Generalitat ???? Que no ha passat res, avui? La gent asseguda al carrer escoltant el Rajoy. No se us remou l ́estómac? Es veu que no. Marxo, arribo a casa i poso TV3.
El mateix. Intueixo el desastre. Ni el president ni cap membre del govern no han aparegut en tot el dia. Si fins i tot en Jordi Pujol es va dirigir als catalans el 23 F del 81, la nit del cop d ́ estat del Tejero per donar un missatge de calma abans que comparegués el Rei d ́Espanya. No m ́ ho podia creure .
Desastre confirmat. Després del Rajoy, l ́ Arrimadas i l ́ Iceta.
A 2/4 d ́11 de la nit dóna la cara el president Puigdemont . Sincerament , no recordo què va dir.
A les 8 del vespre del primer d ́ octubre es va intuir la rendició, sense bandera blanca, no tenien ni previst presentar batalla perquè no volien guerra.
Per TV3 i el 3/24 comença el degoteig sense treva de les imatges de les càrregues de la PN i GC als col·legis electorals. I els resultats de les votacions? Ningú no en parla. Es convoca una vaga general per al dia 3. Molta participació en les manifestacions.
Vaga i manifestacions contra l ́ actuació de les forces de seguretat espanyoles. Cap exigència al govern. A les ments de la gent només hi ha les imatges de les càrregues policials que van passant els mitjans audiovisuals catalans en un bucle constant .
Una amiga em diu: com és que el Puigdemont es va amagar de la policia canviant de cotxe i de poble quan anava a votar? No havia d ́ haver plantat cara? La gent ho va fer. Anava a dir-li: tens raó, (és el mateix que vaig pensar) però vaig contestar: és que l ́ haurien detingut.
Diuen que el recompte s'ha alentit perquè es va votar amb el cens universal. Al cap d ́uns dies el fan públic.
Ha guanyat el SI, per tant cal complir la llei del Parlament i les promeses electorals: s'ha de proclamar la independència de Catalunya. Estira i arronsa, i per fi s ́ anuncia que el pas tan esperat i promès es farà el dia 10
Dia 10
Mitja tarda, corrents cap a Barcelona per viure en directe el fet històric. Per la ràdio van explicant que hi ha un miler de mitjans de comunicació esperant la declaració del President .No podem aparcar i continuem amb la ràdio. Anuncien la compareixença de Carles Puigdemont. Nervis, augmentem el volum. Ha fet la declaració d ́independència!!! Per fi!
Ei, espera’t, què diu? Que no, que per no sé quins motius traspassa la responsabilitat al Parlament. I doncs, què passa?
Aparquem i anem cap a l ́ Arc del Triomf. Ens trobem la gent amb cares llargues, una mica zombis, boca tancada. Algú diu que l ́estat espanyol ha amenaçat amb extrema violència i que s’espera mediació internacional. És el que ha anunciat el President . La majoria camina i no contesta, estelades plegades o cap per avall
Ens esperen 16 dies frenètics:
Empresonament del Jordi Cuixart i del Jordi Sánchez, denúncies i acusacions contra el Major Trapero, declaracions, contradeclaracions, eleccions sí o no, el 155, declaració d’independència potser sí, potser no, assessorament amb advocats, discussions entre els dos principals partits, (el tercer no s ́assabenta de la pel·lícula )
Divendres 27.
Ara sí, Ple del Parlament per complir el mandat democràtic del primer d ́ octubre: “Si els vots favorables al SÍ superen els del NO , Catalunya esdevindrà un Estat independent en forma de República”.
A l ́ hora de dinar es fa la votació d ́ un document que llegeix la Presidenta del Parlament . Estem atents. Molts nervis i l ́ ai al cor . Filigranes . Una abstenció perquè no se sàpiga qui són els que han votat a favor.
El SÍ ha guanyat. Ho anuncia la Carme Forcadell amb cara de pomes agres.
A casa alegria, entusiasme, sensacions inoblidables. Un fill em fa dos petons. No som de petons, només pels aniversaris i ocasions especials.
A mitja tarda comencen els dubtes, que si el preàmbul, que no s'ha votat cap declaració d’Independència.. Bah, ja busquen tres peus al gat.
Però vejam.... On és el president? Com és que encara hi ha la bandera espanyola a Palau?
Dissabte 28
Excursió amb gent “entesa”. Cares d ́ incredulitat. Què passa? Ei! Anuncien missatge del president des d ́ un lloc desconegut. No entenem res. Mòbils a punt. I el que diu no hi ajuda.
A l ́ hora de dinar brindem per la República per no caure en la depressió. Dissimulem però la processó va per dins. L ́ estanquera continua onejant a Palau.
Diumenge 29.
Puigdemont es passeja per Girona, i se ́ n va de Catalunya.
Dilluns 30.
El fill , el dels dos petons, em diu: “Era mentida” , sense cap preàmbul ni venint al cas, i no n ́ hem parlat més .
Els fets són els fets, i a hores d ́ ara tothom n ́ és coneixedor. Al cap de quasi dos anys el “era mentida” tot just a la tarda del dilluns 30, em provoca la mateixa sensació d ́ impotència que vaig sentir en aquell moment.
No impotència pel fet de no poder fer res davant d ́ un fet consumat, sinó la impotència davant l ́ engany, davant el dolor que ha provocat la monumental estafa covada durant anys. I encara n ́ hi ha que l ́ emblanquinen i justifiquen.
No és la violència física, és l’ emocional la que costa molt més de guarir.
Diuen que el dol dura un any. S 'ha de viure el dia a dia adaptant-lo a les noves circumstàncies fins tornar a la normalitat. N ́ han passat quasi dos. Ja no valen les lamentacions i llepar-se les ferides. El sentiment hi és, però no ha de ser un bloqueig .
Els que han provocat el caos amb la seva “inconscient”-deixem-ho així –acció es valen de les trompades emocionals que van deixar estabornides moltes persones a les quals encara enganyen.
Què hem de fer?
Tornar a començar fent un cordó polític a tothom qui conscientment va tenir alguna cosa a veure amb la gran mentida. Que es dediquin a una altra cosa. Que aprenguin a guanyar-se la vida honradament, i en tot cas després ja en parlarem
Tornar a començar vol dir recuperar el projecte de fer de Catalunya un estat independent, amb un únic camí : plantant-nos sense demanar permís perquè no ens el donaran.
El camí és el del primer d ́ octubre. El que va fer la gent valenta fins que el guia es va fer enrere deixant-la sola a dalt del cim,
La baixada ja hem vist com ha anat...