De Hàmsters, Gàbies i altres coses


Quan al 2010 l´ independentisme polític va entrar al Parlament amb quatre diputats es van encendre les alarmes en el món autonomista.

Un sector de la societat catalana s ´atrevia a qüestionar, denunciar i posar en perill l ´oasi català

Un oasi aplaudit per la gran majoria com exemple de la estabilitat de la societat catalana, sense trasbalsos, treballadora , responsable : “el Seny “. Mentrestant a Espanya els polítics es barallaven , es tiraven els plat pel cap, i els mitjans de comunicació furgaven en les disputes denunciant o no segons la seva ideologia. A Catalunya el sentiment general era “Això aquí no passa” perquè el consens entre els partits tant de govern com de la oposició justificava la conxorxa , es tapaven les vergonyes i cap mitjà de comunicació posava en dubte el substrat de la manipulació.

Uns perquè els pagava el sou el govern de la Generalitat , i els altres eren untats amb subvencions i publicitat institucional.

EL 2012 l´ Artur Mas es va adonar que el seu estatus i en general el de la classe política catalana perillava i va avançar les eleccions amb l´ únic propòsit de fer fora del Parlament qui realment podia encendre la metxa de la rebel·lió política, buscant la majoria absoluta per a fer i desfer sense oposició.

La jugada li va sortit malament i va perdre 15 escons.

Amb tot, ningú el va pressionar perquè dimitís, ni el seu partit ni la oposició . En realitat havia aconseguit l´ objectiu , convertir en extraparlamentari el partit que havia presentat un projecte de Llei per a fer la independència.

Ni vot ni veu i tema tancat.

Buscant una sortida a la promesa feta en campanya electoral de pactar amb Madrid un referèndum sobre la independència Mas es treu de la mànega una consulta participativa , doncs de cap manera Rajoy va acceptar negociar la trencadissa de l´ estat espanyol , el 9N del 2014 es va convocar els catalans a les urnes per votar sobre si Catalunya havia de ser un estat independent . Dies de declaracions, contradeclaracions, , jugant al gat i la rata amb Rajoy, el poble atent només als manipulats mitjans de comunicació, sense reflexionar ni copsar que estaven davant d´ una “estafa oficial” legal.

El clima polític i social que es va crear va fer que l´ independentisme extraparlamentari el bategés com la Roda del Hàmster , la que dóna voltes i més voltes sense moure de lloc, visualitzant-lo de tal manera que a hores d´ ara qualsevol que ensopega amb el gravat, l´ identifica amb el procés , l´ altre vocable que ha fet fortuna els darrers cinc anys i malauradament continua sent l´ estrella de la política catalana.

El hàmster, no ens n´ oblidem , viu tancat en una gàbia i ha criat.

Ara, a dins hi ha grups de petits rosegadors cadascun fent girar i girar una roda, cada vegada més emboirats en una atmosfera densa, competint per fer les voltes més de pressa sense moure de lloc, vigilats pel Gran Hàmster.

N´ hi ha de rebels, de pacients ,crèduls, agressius, excèntrics , rondinaires , egocèntrics , cultes, incultes, conformistes, amics, enemics , adoradors de falsos líders i d´ encantadors de serpents…. , amb denominador comú: la roda i la gàbia.

L´ Amo els vigila atent , ajudat per l´ encarregat, el Gran Hàmster , que li fa la feina de dissoldre qualsevol tipus de reacció incontrolada.

El Gran Hàmster està satisfet quan l´ Amo obre la gàbia per a posar-hi més rodes, així els petits estan contents, tan capficats estan mirant-se els uns als altres que ni s´ adonen on són ni que hi fan. Són fàcils de controlar

Amb el pas del temps s´ han acostumat a la submissió. Tenen menjar i el lloc és confortable .

No tenen cap projecte, simplement viuen i conviuen.

La gàbia és “Casa nostra”.

Si la cosa s´ esvalota el Gran Hàmster crida a l´ ordre.

Hi ha una colla que sí que son conscients d´on són però no saben com sortir-ne. El repetit moviment adormidor de la roda girant, els ha creat una addició que els enterboleix la capacitat d´iniciativa. Són rebels teòrics convertits en analistes i denunciants

Es demanen preocupats : Algú obrirà la gàbia? La resposta els fa por. Tenen memòria.

Un dia el Gran Hàmster i alguns dels seus servidors , pressionats per una colla de descontents van fer saltar el pany de la porta. Quan van obrir esperaven l´ Amo per exigir-li més menjar i més bo , millors condicions ambientals, reparar les rodes que grinyolaven i poder organitzar-se sense tant control. Creien que al revoltar-se l´ Amo els diria “ sortiu i en parlarem”.

Per contra, quan tot just eren al llindar de la porta sense gosar posar els peus fora, van ser empentats cap a dins fent recular els que al seu darrera volien sortir . L´ Amo va tancar amb pany i forrellat, i el desencís va anar quallant a mida que passaven els dies, l´ aire s´ anava enrarint i la convivència tibant.

Alguns hàmsters no van caure en el parany d´ entrar a la gàbia, tot i les benaurances anunciades a qui seguissin el camí planer on al final hi havia la gran porta de la comoditat oberta. La seva opció no era portar una vida semi- vegetativa , ni ser animals de companyia o mascotes. Es quedaren a l´ expectativa, denunciant i al mateix temps treballant perquè la veritat de la gran estafa se sabés a dins de la clausura

Són els que més enllà d´ analitzar, pronosticar i caure en la depressió, busquen la manera d´ espanyar el pany de la porta i quan la trobin fer pinya amb els de dins per empènyer-los a sortir.

A fer el que anys enrere havien somiat. La independència del seu país.

La roda que el Gran Hàmster fa girar mitjançant una corretja de transmissió que passa per entremig dels barrots, posa en marxa un engranatge de politges que li proporcionen a l´ Amo la cinquena part de la riquesa del seu país, i que remourà cel i terra perquè no deixi de voltar. Si la cadena de transmissió és parés les politges no engranarien i el motor es clavaria . Seria una desfeta total .

No es descuida de greixar-ho tot molt bé . El seu cos de funcionaris sap perfectament com fer-ho.

Es obvi, doncs, que no obrirà la porta ni que sigui amb la promesa de que els interlocutors es mantindran al llindar. No en té cap necessitat. Encara que el Gran Hàmster parés de fer girar la roda , n´ hi ha d´altres molt ben ensinistrats disposats a agafar el relleu.

L´ Amo Te agafada la paella pel mànec .

Pot acabar amb els hàmsters per cansament quan acceptin amb melancolia el seu destí havent-los despullat de la seva identitat, cultura, llengua, costums, tradicions, Dret . Portant-los a una vida trista i inhòspita , estrenyent els barrots i donant-los poc menjar, el just perquè no perdin les forces per a fer girar la roda . Contribueixen doncs en gran part a la subsistència dels seus súbdits . Només necessita que tinguin l´energia justa per aquest objectiu.

El pany s´ ha de trencar des de fora i esfondrar la porta per que l´ Amo no la torni a tancar .

Es necessita un pla, es clar .

La primera condició és que els que són dins s´ adonin de quin és el primer obstacle . No és l´ Amo, és el Gran Hàmster, l´ encarregat de fer-los obeir.

Si els de fora fan saltar el pany però la porta està travada no podran sortir si no es revolten. El més raonable seria que abans el canviessin per un que facilités la sortida dels seus companys.

La feina dels de fora consisteix en tenir a punt els mitjans per espanyar el pany, tirar la porta a terra i sense que es produeixi una estampida fer sortir de pressa els engabiats, calant foc a la gàbia perquè quan arribi l´ Amo només hi trobi les cendres.

Un cop tothom fora s´ ha de tenir a punt la organització del dia a dia i estar disposats a defensar el nou espai : el propi país : la nació

Tot això comporta preparació, planificació , estudi dels riscos i voluntat inequívoca de portar-ho a terme.

Conèixer l´ Amo com ell coneix l´ enemic , les seves debilitats, pors i incongruències.

Pensar, reflexionar , no entrar en competicions inútils que no tenen cap altra objectiu que fer pujar l´ ego del grup que ha donat més voltes sense moure ni un pam. La darrera i amagada finalitat és que l´ encarregat de vigilar la porta sigui una vegada més un amic de l´ Amo, que premiarà els seus incondicionals amb les molles que aquest gentilment llençarà per entremig dels barrots

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Es tracta de trencar la corretja de transmissió de l´ engranatge.

Els problemes els han de tenir ells.

Un cop les politges estiguin rovellades i la porta esbalandrada, sortir sense mirar enrere. Podrien convertir-se en estàtues de sal

Quan la màquina sigui ferralla parlar de tu a tu en igualtat de condicions.

Alhora s´ha de construir lliurament la gran roda a cel obert, les politges i els engranatges per tenir a punt la maquinària que faci funcionar el nou país

Tenim pressa? Sí.

Tenen poder i moltes ganes de demostrar-ho , per a deixar-nos sense esma i culminar l´ assimilació

Qualsevol eina que serveixi per a dissenyar i començar a fabricar la nostra gran roda és vàlida i útil.

La corretja de transmissió? El poble, la gent

Pedra de Tartera

67 views1 comment