Demanda col·lectiva
Fa 5 dies plantejàvem una preguntaa a les xarxes dirigida al públic independentista: “Estàs disposat a presentar una demanda col·lectiva per vulneració dels drets civils?”.
Els resultats inapel·lables de 461 vots emesos han estat de 92% a favor i només un 8% en contra. Al marge d’algun comentari demanant més concreció, ens ha cridat l’atenció els que d’alguna manera criticaven que portéssim “els nostres” als jutjats espanyols o europeus, per resumir-ho d’alguna forma.
En conseqüència, ens agradaria matisar uns sèrie de conceptes que ens semblen necessaris per entendre el nostre plantejament:
Considerem “nostres” les persones que volen i lluiten per la independència de Catalunya, independentment dels seus orígens, religió, condició social i fins i tot nacionalitat.
Que ens agradi o no, al no tenir sobirania, Catalunya no disposa de poder jurídic propi on es pugui anar a reclamar res.
Les institucions jurídiques supranacionals, com els tribunals europeus i el de les Nacions Unides, no accepten cap mena de reclamació judicial civil o penal que no hagi passat primer pel curs de les instàncies locals, per no dir nacionals, on els greuges motius de la reclamació hagin ocorregut.
A la vista de les declaracions de certs dirigents polítics independentistes abans dels comicis, en campanya, i comparades amb la seva actitud després d’haver aconseguit els vots, ha quedat palès que no volen o no poden complir amb el mandat del poble.
De bona fe i pensant que la resposta a la pregunta anterior era que no podien aplicar les pròpies lleis que ells mateixos havien votat degut a la repressió de l’estat espanyol, vam presentar una ILP al Parlament de Catalunya on els partits independentistes hi mantenen majoria. La nostra estratègia era clara i la vam expressar a través del mitjans de comunicació: admetent la ILP a tràmit, la Mesa del Parlament tornava la iniciativa al poble que de manera absolutament legal podria haver referendat amb suport massiu i majoritari la declaració unilateral d'independència de Catalunya. NO calia fer cap referèndum més, i menys haver de pactar-ho amb un estat que no ho vol de cap manera. De fet, tampoc els hi calia arriscar res a nivell personal.
La Mesa del Parlament, amb vots en contra dels partits unionistes i l’abstenció dels diputats d’ERC va rebutjar la iniciativa. En declaracions públiques el portaveu de la formació republicana donava les raons de la seva abstenció al·legant de forma gairebé grotesca el següent:
1. Que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no contemplava en les competències reservades a la Generalitat debatre sobre les lleis que el mateix parlament va votar els dies 6 i 7 de setembre de 2017.
2. Que sí es podria considerar, d'ara en endavant, de tirar endavant la iniciativa popular si la presentés un partit independentista.
Des d'Unitat per la Independència creiem que la mediocritat del segon argument esmentat per tombar la iniciativa legislativa popular que com el seu nom indica ha de ser impulsada des de la ciutadania i no per part dels diputats de cap partit és inacceptable, donat que aquests últims tenen mecanismes suficients per presentar propostes de lleis de tota mena en el estricte compliment de les seves obligacions quotidianes com a membres del Parlament.
Tot i això, la raó principal exposada ens sembla d’una baixesa moral i d'una perillositat flagrant si tenim en compte que justifica la detenció i la probable condemna de la Sra. Carme Forcadell, que està essent jutjada per haver deixat debatre i aprovar el 6 i 7 de setembre 2017 les mateixes lleis que la ILP pretenia referendar.
Arribats a aquesta situació ens toca revisar el nostre judici benevolent cap a la classe política que ens governa donada la seva falta evident de voluntat de portar a terme allò pel qual es van comprometre a fer si els votàvem. Allò que proposaven en les ponències i programes electorals de les darreres eleccions.
Per tant, davant de l'engany flagrant per no dir estafa que certs polítics han perpetrat, alguns d’ells fins i tot des de la mateixa Mesa del Parlament, només ens queda l’alternativa de reclamar per les vies necessàries i possibles les compensacions que ens pertoquen per l’abús de confiança i la devaluació i sostracció del bé més preuat de l'exercici democràtic: el nostre vot. Un vot de confiança que entenem havíem depositat en persones que de manera dolosa han usurpat el paper de defensors dels nostres anhels de llibertat.
Així doncs, anunciem que posarem totes les eines i recursos necessaris per demanar comptes al responsables d’aquest engany a títol individual. La nostra assessoria jurídica ens planteja una sèrie de recursos que es podrien utilitzar per aquesta finalitat, i ens aconsella la via de la demanda col·lectiva per raons evidents.
Per això, i després de constatar que els nostres governants només obeeixen a les ordres judicials espanyoles, hem pres la decisió d’emular l’estat espanyol amb l’esperança que d’aquesta manera també aquests mateixos governants atenguin les nostres demandes legítimes.
Som plenament conscient de la dificultat que les mesures que estem plantejant tinguin la sortida desitjada. De tota manera, que una cosa no s’hagi fet mai no vol dir que no sigui possible. Tenim fe en els nostres assessors i amb el vostre suport, i trobarem la manera que les promeses electorals es compleixin i, en el cas contrari, les persones responsables del no compliment responguin per allò que han desobeït.
En tot cas, el simple fet que una demanda d’aquesta repercussió es presentés per desenes i esperem milers de persones independentistes contra polítics del propi bàndol seria un missatge contundent a la classe política i al món en relació a què:
1. El 1 octubre anava de debò. Al marge d'allò que els polítics al davant van dir o van fer, el poble en la seva majoria va votar i va defensar les urnes perquè es procedís a la Declaració d'independència de Catalunya.
2. Que ja som conscients que el primer mur que hem de franquejar per arribar als nostres objectius és el del partits polítics i el dels seus líders actuals suposadament independentistes.
3. Que el ridícul que com a catalans independentistes vam passar amb la suspensió de la nostra victòria davant les càmeres de tot el món i la posterior rendició dels que llavors eren els nostres líders ens ha fet més madurs. I que ja no tornarem a deixar en les mans de qualsevol el destí de la nostra nació i que ens en apoderarem sense ells.
En definitiva, que aquesta demanda ha de ser una primera victòria del poble insubmís i un missatge clar i contundent al món en relació a què la mediocritat i la falta de dignitat dels nostres dirigents actuals no és compartida pel poble i que estem decidits a què ELLS SOLS passin a la historia com els de la FAKE DUI.
“Els errors que no es paguen esdevenen mals hàbits”
Reclus 4.3