El parlament ha mort, visca el parlament!
Observo animades conversacions a la xarxa, sobre si votar a Primàries, FNC o qualsevol altre nou invent del camaleònic entorn del president Puigdemont, amb cert desconcert... I em vénen a la ment, records de les classes de retòrica a l'escola. Onze o dotze anys tenia i recordo que la professora sempre m'acabava fent fora de la classe, per argumentar el contrari del que ella proposava, raó, tractant-se d'una classe de retòrica, que deixava perplexes els meus pares... En fi... Però, no tot era dolent amb aquesta senyora, encara recordo la primera lliçó que ens va donar després d'explicar-nos una de les paradoxes de Zenó.
La paradoxa de la fletxa de Zenó sosté el raonament lògic del fet que perquè una fletxa llançada des d'un arc impacti un objectiu, hauria primer i necessàriament de complir la meitat del recorregut entre l'arc i l'objectiu en qüestió. I que un cop fet, hauria de tornar a desplaçar-se la meitat de la meitat restant fins a l'objectiu. I així successivament ad vitam aeternam...i per tan mai arribaria a tocar-lo perquè sempre quedaria la meitat de la distància com a mínim per arribar a l'objectiu. La teoria sembla implacable i d'un principi bàsic difícil de rebatre....
La lliçó de primer de retòrica va ser:
"El més important en qualsevol "Joute oratoire" o enfrontament dialèctic és evitar acceptar el primer principi que l'oponent posa sobre la taula com a vàlid, perquè un cop el donem per a bo estem en les seves mans."
Acceptar la base "lògica" del recorregut obligatori de la fletxa de la meitat de la distància entre l'arc i l'objectiu com a vàlid, feia impossible rebatre la resta del raonament. Simplement es podria argumentar que aquesta no era condició sine qua non i que només calia que l'objectiu estigués en la trajectòria de la fletxa per ser impactada.
Perspectiva.... La perspectiva ho canvia tot.
I Això, ho saben perfectament tots els gurus polítics ergo especialistes en manipulació de masses. Malauradament La política ha esdevingut l'administració del poder en nom del poble i si cal a pesar del mateix.
Jo diria que el debat al si de les masses independentistes és conseqüència d'una perspectiva errònia. És errònia perquè no parteix del punt de vista de l'observador però de l'observat.
Aquí, l'observat o polític "independentista" que demana el vot, dóna per obligatori i necessari l'obtenció de la independència de Catalunya mitjançant l'execució d'aquest mandat a través del parlament de Catalunya. I l'observador o votant, sense el qual el primer no tindria raó d'existir s'ho ha cregut.
Dit d'una altra manera, els votants independentistes han acceptat la lògica següent:
"Només tindràs la independència si jo te la procuro, i perquè te l