ESPANYA NO PACTA

1561. Felip II, besnét d´ Isabel de Castella i Ferran d´Aragó (rei de la nació catalana mal anomenada Corona d´Aragó) trasllada la Cort de la Confederació a Madrid, una petita vila, per a convertir-la en capital de l’Imperi. Madrid, ciutat de funcionaris dedicats a controlar les immenses riqueses que arribaven d´ultramar, les dels territoris del Sacre Imperi Romanogermànic, i les de la Nació Catalana expandida per la mar Mediterrània. Diverses nacions confederades amb la ciutat de Madrid, enmig d´una terra erma inventada pel que havia de ser: Capital funcionarial (poder judicial, administratiu, religiós, i Seu d´un poderós exèrcit). Barcelona, capital de l´estratègica geopolíticament Nació Catalana, i capital econòmica de l´Imperi amb el Consolat de Mar, drassanes, flota naval, ports, gremis d´artesans, geògrafs i navegants, i València, capital cultural seu de les principals impremtes de l'època, bressol de Papes i de grans mecenes.

Esbós de l´imperi espanyol del segle XVI, que pretén fer entendre el poder de Madrid, no com a ciutat, sinó com a símbol de l´estratègia de Felip II i els seus successors, referida a la Nació Catalana que segons el tarannà de cadascun, es van limitar a recaptar impostos o a escanyar-la econòmicament, depenent del cost de mantenir l´imperi en guerres, ininterrompudes amb anglesos i amb l´Imperi Otomà, i immers en les guerres d´independència dels heretats de Carles V

Cinc segles després, els esmentats territoris són estats independents, menys la Nació Catalana que hi continua sotmesa i en gran part liquidada. La Confederació va desaparèixer al perdre la guerra de successió i ser assimilada (els territoris del Nord de Catalunya, actualment d´administració francesa, ho van ser abans amb el Tractat dels Pirineus).

Felip V annexiona els territoris de la Corona d´Aragó. Suspèn les constitucions catalanes, i el Principat, el Regne de València i el Regne de Mallorca (menys Menorca, que la cedeix als anglesos) queden sota control administratiu castellà . La seva principal obsessió, la llengua catalana, resta com a vehicle de comunicació només per ús privat, quedant totalment prohibida amb el Decret de Nova Planta. Sap que sense la llengua, el principal element de la identitat catalana, desapareix la Nació

2019. Som, però ens han empetitit fins a mínims, sent la nació catalana l´únic territori no castellà sotmès a la legislació de Madrid. No hem desaparegut perquè no els ha convingut. Hem perdut les guerres i continuem sent catalans . Mèrit propi? Potser sí. Però potser, més aviat, és que Espanya necessita els diners que els catalans guanyem amb l´ economia creativa i productiva, la d´invertir i reinvertir, crear llocs de treball, la del dia a dia, la de la reserva, la que ressorgeix després d´haver anat mal dades, perquè ells no són experts en la matèria . Ho són en gestionar economia especulativa colonialista, i sobretot en la recaptació i gestió dels impostos, d´això viuen des de fa 500 anys. L´administració dels estats està formada per funcionaris: Hisenda, Justícia i l´Advocacia de l’Estat. Uns recapten, altres fan les lleis, escombrant cap a casa quan hi ha diferents maneres de fer en territoris diversos i els advocats les defensen. Són les seves lleis encaminades a controlar el seu país, del que administrativament en formem part. No fa pas gaire corria per l´estament judicial madrileny la frase: "La Ley de Caza no se pacta con los conejos". Tota una declaració de principis.

Si no s’entén això, si no s’entén que, només podrem tractar amb Espanya de tu a tu sent un estat amb els drets i deures propis de qualsevol país, del context internacional continuarem sent l´única nació que no ha estat capaç de desempallegar-se d´un país de funcionaris.

Caiem contínuament en el parany espanyol. Ataquen la immersió lingüística i sortim a defensar que, els alumnes catalans treuen millor nota de castellà que els de regions castellanes. Saben que ens esforçarem a parlar i escriure bé el castellà, perquè no diguin i mentrestant, abandonem el català tan cofois. Ens coneixen, agrada l’adulació.

Ens queixem de les nul·les inversions en estructures, posem el crit al cel amb el Corredor Mediterrani i l´Aeroport del Prat, però proclamem a tort i a dret que tot i el "Procés" augmenten les inversions estrangeres. Ens deixen dir, saben que treballarem prou perquè l’economia no decaigui i l´impost de Societats i l´ IVA vagin directes a Madrid via bancs espanyols.

El nostrat "de mica en mica s´omple la pica" l’han fet seu, com la majoria de coses que ens funcionen sense adonar-nos-en, perquè tenen un funcionariat, que treballa per la supervivència del seu país sense importar-los com.

La qüestió és: Ens ve de gust continuar en aquest sistema? Perquè els altres països van triar trencar els lligams i Catalunya no? Perquè hem sigut una gran nació i ara tenim por? Perquè no volem autogovernar-nos? Perquè no volem tenir responsabilitats d´àmbit nacional i internacional? No érem porucs, perquè ara ho som? Qui té por, el poble o els de la nostra insignificant administració, sense poder però amb diners? Hem de tornar a creure'ns que en temps passats vam ser amos del nostre propi destí i ho podem tornar a ser. Podem gestionar l´economia, l´energia, la governança, la immigració , el territori tan divers, descentralitzar-lo i ajudar la pagesia i els pescadors,fer la nostra llei de costes, les nostres lleis laborals i de transports

.Perquè no ho fem?

Vivim en règim occidental, en democràcia. Tenim un Parlament. Aprofitem aquesta valuosa eina fent el que pertoca: Exigir els nostres "administradors", -no arriben a governants- que compleixin allò que anaven prometent fins al dia 10 d´octubre del 2017, quan tot va canviar i van inocular al poble el virus de la por. O els fem fora, i n´hi posem de nous compromesos de veritat amb el destí de la nació, o ens submergirem en el silenci de la derrota, passant a la història com el país que no va voler SER, per què va tenir por.

Qui té por?????

Nota: La Constitucion Española nega el dret de les autonomies a federar-se entre elles. Llegim-hi País Basc/Navarra i Països Catalans. Els funcionaris , entre altres coses en saben molt d´història

315 views1 comment