Amb sorpresa puc observar com en diferents mitjans, els que utilitzem a diari per comunicar-se amb les amistats, coneguts i saludats. Comença a sentir-se una sintonia coneguda per alguns melòmans. En temps no molt llunyà repetit sovint, sintonia no tinguda en compte llavors,
potser no captada per certa atròfica auditiva o dislèxia musical.
No se si anomenar de presa de pèl el cas de qui ens fa partícips d'aquesta sintonia.
Casos consumats s'anomenen les causes quant són clarament executades, en aquest cas hem pregunto, (segur no sóc l'únic) que perquè hem de donar el crit d'alerta un cop la classe política, totalment partidista, ens posa la corda al coll, quant s'havia denunciat des de diverses fonts l'esdeveniment del frau i la traïdoria dels polítics.
No tinc resposta per aquest comportament.
El que si se és que els hem aplanat el camí fins a tal punt ha arribat, que ara toca ser conscients i saber que quan ha pres una determinació consensuada entre ells, no fan marxa en rera.
Els fets consumats en les accions polítiques s'han de fer pagar per endavant, escoltant la veu crítica o la pròpia consciència en alguns casos.
Miquel Pérez.