top of page
Search

Honoris causa en trobar condicionals

Els éssers humans tenim una capacitat extraordinària per convertir-nos en experts de la vida dels altres. Proclamem als quatres vents, sense manifestar cap mena de dubte, què hauria de fer la resta per encaminar la seva vida cap a l’excel·lència ja sigui personal, laboral o espiritual.


Ara bé, si l’objecte de debat és la política en els termes més amplis, automàticament emergeixen columnes pretorianes d’experts en la matèria que es proclamen sabedors del què, el qui, el quan i el com. I sí, és extremadament valuós comptar amb aquest perfil de gent entre la societat catalana, especialment ara que vivim mancats d’idees i estratègies.


La llàstima és que, en moltes ocasions, quan demanes al panel d’experts que cristal·litzin el seu discurs en propostes escrites i fets consumats, la seva expertesa vira fins a convertir-se en una font inesgotable d’excuses i subterfugis. I és justament aquest moment en el que el seu birret d’honoris causa es converteix inevitablement en un barret de palla. Els sabreu identificar quan arribeu a quantificar que el 95% de les seves intervencions vinguin iniciades per la fórmula màgica “hauríem de...”. El 5% restant serà dedicat a abocar la seva ràbia i frustració contra tota proposta que no els aporti un minut més de culte al seu ego.


És més que evident que Catalunya va mancada de propostes polítiques. Propostes que revifin la dignitat de l’independentisme, marquin un full de ruta seriós i concís i assegurin una cadena de transmissió sòlida entre les paraules i el fets. Però també és cert que anem sobrats en líders d’opinió autoproclamats que es dediquen a llençar consignes buides de contingut, ja sigui per voluntat pròpia o teledirigits pels gurus de torn.


Malgrat tot, la bona notícia és que el temps té memòria i acaba retratant a tothom que gosa endinsar-se en l’arena política. És tan senzill com recordar allò de pels seus actes els coneixereu. Encara més fàcil és i serà reconèixer a qui directament no actuï en benefici dels interessos col·lectius, i diferenciar-lo d’aquells que ho facin amb passes concretes i només aixequin la veu quan calgui.


Aconseguir la independència també implicarà desempallegar-nos de tots aquells intents de Moisès que graviten al nostre voltant, i pretenen viure esmenant als altres sense ser els primers en embrutar-se les sabates. Molts d’ells ocupen un escó, d’altres només conjuguen amb condicionals.

221 views29 comments

Recent Posts

See All
bottom of page