LIDERATGES

Updated: Jun 17, 2019



Existeix, des de sempre, al tarannà humà un excés de dependència del líder. El líder polític, el líder esportiu, el líder laboral, el líder associatiu, ...

Segurament aquest comportament ve derivat dels instints naturals de l’espècie.

Som mamífers i tenim un comportament gregari per natura i aquests grups tenen la necessitat de sentir el lideratge d’algun que els hi doni seguretat i els hi marqui el camí a seguir.


Durant el procés portat a terme pel poble i els polítics catalans, aquests lideratges han estat pràcticament imposats pels partits polítics i els mitjans de comunicació propers a les formacions polítiques.

N'han existit de tota mena: líders del sector anti sistema, líders políticament correctes, líders d’una oposició disfressada d’aliats del líder del moment. Cada força política ens ha intentat vendre el seu lideratge com la solució per assolir la independència de Catalunya.


Durant tot aquest temps, alguns han sabut vendre la queixa i la reivindicació a Europa com la lluita necessària per tal d'assolir l’objectiu. Quelcom que hem pogut comprovar sobradament que no és el camí correcte a seguir i que només ens porta a fer voltes en cercle sense trobar la sortida adient.

Per tant i sense entrar a valorar el perquè de la seva incapacitat o inacció a l’hora d’assolir l’objectiu, hem de començar a pensar seriosament en el relleu de tota aquesta bona gent que no ha pogut donar als catalans el fet de gaudir de la seva llibertat desitjada i no ha estat capaç de portar a terme la independència, tot i tenir-ho a les seves mans i disposar de totes les eines necessàries per fer-ho: majoria parlamentària, suport associatiu i popular, set anys de control de les institucions i el govern de la Generalitat.


L'aspecte democràticament honest i lògic rau de la pròpia condició humana del líder en qüestió, i el normal seria que, amb una mostra de dignitat i sent independentistes com diuen ser, haurien de donar el relleu i apartar-se del camí a la Independència. Tant persones com forces polítiques, haurien de fer un acte de reflexió i honestedat i dir clarament que necessiten ajuda o, simplement, que estan disposats a donar suport a aquella gent o actors polítics que siguin capaços de vehicular una proposta diferent, valenta i honesta amb el clar objectiu d'assolir la victòria i ser independents.

Però això no passarà i tots sabem perquè. Perquè sempre prioritzen el nombre de vots assolits i les cadires. Aquesta lluita és precisament una de les culpables de no haver arribat a bon port i de no fer una feina com cal per guanyar.


Veient el panorama i la situació dels presos i exiliats, el poble ha d’assumir la responsabilitat de crear les eines necessàries per a no tenir uns lideratges condicionats i fiscalitzats per la por i la justícia i agafar el relleu i liderar el camí a la Independència.

Segurament, tal com avancem i creixem, els grups crearan i seguiran a nous lideratges que sorgiran espontàniament. Però hem de ser conscients que aquí l’actor principal que dóna el poder necessari per vèncer a qualsevol enemic o repressió és el suport popular. Cap líder no és ningú si no té el suport incondicional d’una majoria.


El poble ha d’agafar la paraula més enllà d’un simple vot a cada convocatòria electoral. Hem de crear eines que així ho permetin i créixer, créixer fins fer aquesta eina invencible i indestructible, fora de cap influència partidista i governamental. I, quan aquesta eina sigui gran, guanyar el Parlament i fer la Independència de Catalunya.


Hem de donar les gràcies als qui fins ara han intentat fer-ho sense èxit, agrair i donar suport per alliberar-los de la repressió espanyola. Però els hi hem d’exigir primer que, per dignitat, s’apartin i deixin el camí lliure, per tal que els nous actors puguin treballar sense distreure’s i, segon, exigir responsabilitats pel seu fracàs, un cop assolida la Independència.


Des de la meva humil posició, demano a tots els actors polítics, que han tingut responsabilitats en el procés fins al dia d’avui, facin un pas al costat i ens deixin treballar en llibertat i sense condicionants i xantatges morals.

No necessitem ningú. L’única cosa imprescindible per qualsevol lluita o reivindicació és la voluntat popular. Cap individu és imprescindible , qualsevol individu es prescindible.

Gracies per tot, nosaltres podem fer-ho sense ells.


Carles Santacruz

94 views