Primer de tot, llibertat!

Sabem que, sense llibertat, no podem exercir les mínimes necessitats tant de país com personals. Sorprenen les declaracions d'alguns col·lectius que, sense tenir en compte el marc nacional i el concepte de llibertat, reclamen millores socials, polítiques, econòmiques. Aquesta orientació no és casual el colonialisme dictamina per on ha d'anar la discussió, tot creant un estat d'opinió que els sigui beneficiós i contraposat als nostres objectius, com a nació independent. Les institucions sotmeses i controlades pel poder de l'Estat permet un estat d'opinió generalitzat gens contrastat i inqüestionable que acabem fent nostre.

Tenim l'exemple d'opinadors amb suport de sectors socials que, descaradament, interfereixen com si fossin un estat lliure respecte a les polítiques internes de certs països, que es dedueix com a propers i favorables al nostre alliberament nacional. Per reciprocitat, interessos geoestratègics, comercials, com també en campanyes subvencionades d'un absurd i contradictori pacifisme, que tenen com a objectiu despersonalitzar i mutilar l'apoderament del ciutadà, tot apartant-lo del teixit estratègic i eliminant el nostre sentiment patriòtic.

Miquel Pérez