top of page
Search

Memòria ILP tancament TV3

Updated: Apr 21, 2022



El 29 de setembre del 1982, el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el projecte de llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i de regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat. El text definitiu, després de passar el tràmit d'una ponència parlamentària marcada pel consens, va ser aprovat pel ple del Parlament el 18 de maig del 1983 i la llei es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el 14 de juny. Amb la denominació de Llei 10/1983 del 30 de maig, de creació de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, va ser una de les primeres lleis aprovades per unanimitat per la cambra catalana.


Durant més de vint-i-tres anys, la llei de creació va complir el seu objectiu principal, contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística i cultural de la ràdio i la televisió de Catalunya, així com tenir un paper cabdal en l'impuls i el desenvolupament de la indústria audiovisual catalana.


La primera llei de la Corporació va ser vigent fins al 18 d'octubre del 2007, data en què es va publicar al DOGC la Llei 11/2007, d'11 d'octubre. Amb aquesta nova llei, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió passa a dir-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.


En el seu preàmbul, la Llei 11/2007 declara que “la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, l'any 1983, i el desplegament que se n'ha fet fins a l'actualitat han estat unes de les fites de la història recent més importants en el procés de recuperació de les institucions d'autogovern i de normalització cultural i lingüística de Catalunya, i també  han tingut un paper important en l'impuls i el desenvolupament de la indústria audio-visual catalana.”


La necessitat de la reforma es fonamentà en els canvis profunds que el sector de l’audiovisual havia experimentat durant les dues dècades de vigència de la primera llei de 1983:


- La superació dels monopolis de la ràdio, la televisió  i les telecomunicacions, l'aparició de nous operadors i els múltiples avenços tecnològics, especialment en el camp de la digitalització, han modificat substancialment l'entorn sociocultural i competitiu en què  s'han de desenvolupar els nous mitjans i serveis públics de comunicació audiovisual.


- L’exigència, en aquest nou context, d’una àmplia revisió dels models anteriors i una definició de la funció i les obligacions del servei públic. Aquesta funció ha d'incloure també  mesures adequades per a evitar l'anomenada fractura digital en el trànsit cap a la societat de la informació  i garantir l'accés universal a les diverses modalitats de difusió del coneixement, de la informació i de les expressions culturals.



El text de la Llei 11/2007, d’11 d’octubre, va ser consolidat pel Parlament en data 19 de novembre de 2019. Aquesta Llei disposa:


AL CAPÍTOL 1.


Article 1. Objecte L’objecte d’aquesta llei és regular la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat, d’acord amb l’article 23.1 de la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, i establir el règim jurídic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.


Article 2. Funció de servei públic El servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat consisteix, d’acord amb el que estableix l’article 23.2 de la Llei 22/2005, en la posada a disposició dels ciutadans de Catalunya d’un conjunt de continguts audiovisuals i dels altres serveis que es determinin en el contracte programa que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha de subscriure amb el Govern de la Generalitat, i que és regulat pel capítol V, orientats a satisfer les necessitats democràtiques, socials i culturals dels ciutadans, a garantir un accés universal a la informació, la cultura i l’educació, a difondre i promocionar la llengua catalana i a oferir un entreteniment de qualitat.


AL CAPÍTOL IV.


PROGRAMACIÓ.


Article 22. Principis generals de la programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.


1. Els principis inspiradors i les línies d’actuació de la programació de servei públic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals són, a més dels que estableix la legislació aplicable en matèria de comunicació audiovisual, els que fixen el mandat marc i el contracte programa.


2. La programació de servei públic dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha d’ésser plural per a tractar de satisfer les necessitats del conjunt de la població. Tots els canals i els serveis considerats de servei públic són de lliure accés. 3. La llengua institucional per a prestar el servei públic de comunicació audiovisual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el català.


Article 23. Obligació de difusió d’obres europees, catalanes i independents Pel que fa a la difusió d’obres europees, catalanes i independents, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals resta subjecta al que estableix la legislació aplicable en matèria de comunicació audiovisual.


Article 24. Obligació de finançament de pel·lícules i sèries d’animació europees i catalanes.


1. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals cada any ha de destinar, com a mínim, un sis per cent de la xifra total dels ingressos obtinguts en l’exercici anterior, d’acord amb el seu compte d’explotació, al finançament avançat de la producció de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics, de pel·lícules per a televisió, de pel·lícules de nous realitzadors, de pel·lícules experimentals, de documentals, de programes pilot i de sèries d’animació.


2. El contracte programa ha de concretar la proporció de finançament que s’ha de destinar a obres catalanes i, com a mínim, ha d’establir un percentatge específic per a les obres i per a les sèries d’animació produïdes per productors catalans independents.


Article 25. Accés social L’ordenació dels espais de ràdio i de televisió s’ha de fer de manera que hi puguin accedir els grups socials i polítics més significatius. Amb aquesta finalitat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha de tenir en compte els criteris objectius de la representació parlamentària; la implantació política, sindical, social i cultural, i l’àmbit territorial d’actuació, les indicacions del Consell Assessor de Continguts i de Programació, i les recomanacions que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya hagi establert sobre aquest tema.


La Resolució 3/VI del Parlament de Catalunya instava el Parlament a modificar sistema de comunicació audiovisual de Catalunya, considerant que era insuficient i inadequat a la realitat del moment i reconeixent la importància estratègica, econòmica i política del sector audiovisual i la necessitat de tenir una normativa pròpia, catalana, en aquesta matèria. La Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que va crear la primera autoritat reguladora independent a l'Estat espanyol, va ser la primera conseqüència d’aquest mandat. La voluntat del legislador era que Consell de l'Audiovisual de Catalunya esdevingui una veritable autoritat reguladora independent que compleixi les funcions de vigilància i control sobre el sector, amb la garantia que aquest control no sigui influït per consideracions polítiques a curt termini.


Fruït del mateix mandat parlamentari, va ser la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya, que en la seva exposició de motius fa una important declaració:


“Aquesta llei es fonamenta en el dret dels ciutadans de Catalunya a disposar d'un sistema audiovisual que reflecteixi llur realitat immediata a partir de formes expressives vinculades a llur ventall de tradicions,  és a dir, l'entorn simbòlic, i ha d'atorgar a la Generalitat, en defensa dels drets i els interessos dels ciutadans, la capacitat d'intervenir en la regulació dels operadors i els continguts. És per aquest motiu que Catalunya, com a comunitat amb un patrimoni cultural específic, no pot ésser considerada només una part dels grans mercats de consum audiovisual proveïts des de fora de la mateixa comunitat mitjançant operadors i continguts sorgits d'altres tradicions.”


El Títol III de la Llei 22/2005 està dedicat íntegrament a la regulació del servei públic audiovisual a Catalunya.


L’article 26.1, sobre les missions del servei públic audiovisual de la Generalitat, disposa que la missió del servei públic de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat és oferir a tots els ciutadans de Catalunya, un conjunt de continguts audiovisuals i serveis orientats a la satisfacció de llurs necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals, garantint de manera particular l'accés a una informació veraç, objectiva i equilibrada, a les més àmplies i diverses expressions socials i culturals i a una oferta d'entreteniment de qualitat. A aquest efecte, s'han d'emprar tots els llenguatges, els formats i els gèneres propis de la comunicació audiovisual que resultin més adequats en cada cas.


L’apartat 3r. d’aquest article, estableix les missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual, entre les que destaquem:


b) La transmissió d'una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l'equilibri territorial.


c) La difusió de l'activitat del Parlament, dels grups parlamentaris, de les organitzacions polítiques i socials i dels agents socials de Catalunya.


f) La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, dins el marc general de la política lingüística i cultural de la Generalitat, i també de l'aranès en els termes establerts per la legislació vigent.


g) La promoció  activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al territori de Catalunya. En aquest context és necessari l'ús de tots els llenguatges, formats i discursos que dins el respecte i l'atenció  a la diversitat i el pluralisme, permetin el diàleg, la comprensió i la cohesió entre les diverses opcions, i entre les diverses àrees del territori de Catalunya.


i) El reforç de la identitat nacional com un procés integrador, en evolució constant i obert a la diversitat.


j) El subministrament de continguts i serveis audiovisuals dirigits als sectors més amplis i diversos de l'audiència, amb una atenció especial als col·lectius més vulnerables, tot promovent el coneixement, la influència i el prestigi del servei públic dins el marc general de l'espai català  de comunicació audiovisual.

<