Per què la FED?

Clausewitz, gran pensador de la polemologia del segle XIX ha influenciat des de De Gaulle a Churchill passant per Lenin. En la seva obra "Vom Kriege", un assaig d'estratègia militar, defineix la guerra de la següent manera:

"La guerra és un acte de violència que té com a objectiu forçar l'adversari a executar la nostra voluntat".

Tanmateix considera que la guerra no deixa de ser una forma de política o millor dit una extensió lògica de la política amb mitjans diferents. Michel Foucault, filòsof francès del segle XX, àmpliament debatut per les seves anàlisis sobre el poder i les relacions entre poder, coneixement i discurs, proposa exactament el contrari, ell diu que és la política que és la continuació de la guerra per altres mitjans.

Al marge de qui dels dos tingui la raó, amb una cosa estan d'acord: la guerra i la política estan intrínsecament lligades com l'ou ho és amb la gallina. Des d'aquesta perspectiva no deixa de ser sorprenent el càndids i immadurs que són els nostres polítics quan es queixen de la violència de l'estat Espanyol o de la repressió que està exercint sobre els independentistes.

L'estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme català. El tribunal suprem demostrarà amb les sentències que és un tribunal de guerra, i que per tant adaptarà les lleis vigents a les necessitats del moment en què mentalment l'estat espanyol es troba: En estat de guerra.

És que faltaria més que no hi fossin, els independentistes que demanem la separació de la nació catalana del regne d'Espanya, els hi estem demanant literalment que assumeixin la pèrdua del motor de la seva economia i per tant deixin marxar la peça vital de l'engranatge que manté la subsistència precària en la qual es troba l'economia espanyola. "Pero vamos a ver, estamos locos o que?" es diuen amb tota la raó perquè a sobre ho plantegem des d'un punt de vista aspiracional d'una societat avançada amb les necessitats vitals cobertes i que ara lliri a la mà demana la seva llibertat perquè no se sent valorada.

Si considerem per un moment el nostre govern i el de l'estat espanyol com dos individus que segons MASLOW hagin de situar la independència de Catalunya en la seva jerarquia de necessitats:

Podríem dir que el nostre govern fa la petició des de la necessitat de reconeixement (punt D) i el govern espanyol la rep i la processa des del punt de vista de la seva necessitat de supervivència (punt A).

Vist així, hom entendrà la reflexió del bàndol espanyol de què:

"Amb les coses del menjar, no es juga".

Si planteges una cosa com la independència de Catalunya del regne d'Espanya no pots anar de bluf i sobretot, no ho pots fer des d'un punt de vista tan poc vital com la recerca del reconeixement i l'autoestima. Aquest decalatge de percepció o millor dit de convicció entre uns i altres ha sigut transmès pels mitjans de comunicacions d'uns i altres a les seves respectives audiències i mentre uns han anat fent "manis", declaracions i estructures de cartó pedra els altres han estat preparant jutges, militars, partits polítics agitadors socials i hordes feixistes.

"Maslow formula en la seva teoria una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide)". (Wikipedia)

Aquesta teoria podria haver sigut la base o punt de partida del "blue print" de la guerra psicològica, pràcticament calcada a les tècniques de "contra-insurgència" dels serveis militars americans en països com Afganistan, que l'estat espanyol està aplicant a Catalunya.

Diríem que si l'actuació de l'ESTAT no és fruit d'una planificació militar, s'hi assembla molt o com a mínim ha estat feta per quelcom en peu de guerra:

La teoria de contra-insurgència diu que si fas trontollar les bases de la piràmide d'una societat, aquesta per acte reflex abandonarà les seves aspiracions per cobrir o compensar les estrictament necessàries. O dit d'una altra manera, "si crees divisió social, inseguretat física i econòmica els catalans no estaran per fer la independència perquè tindran coses més importants com a prioritats".

Efectivament, la tensió social mantinguda per partits com Ciutadans i associacions com ara SCC o VOX difosa per mitjans audiovisuals tant catalans com espanyols ha polaritzat la societat catalana de manera progressiva. I els partits "independentistes", ocupats amb les seves baralles de cadiretes, no han sabut frenar aquest cisma artificialment creat per l'adversari. Al contrari, amb el seu afany de "qui la diu més grossa" han col·laborat activament a cordar la seva pròpia soga.

Amb aquest primer embat desestabilitzador de la societat catalana, dirigit contra el tercer esglaó (C) de la piràmide de Maslow, s'iniciava temps enrere les hostilitats de l'Estat contra la Catalunya independentista. Amb la imminència del Referèndum, l'Estat, de connivència amb els alts estaments jurídics, va preparar acusacions i sentències dures, propiciades pels incidents provocats amb el desembarcament de les seves forces armades espanuoles, amb efectius de la guàrdia civil, a la seu de les conselleries. Al mateix temps que s'incrementava la sensació d'inseguretat financera per una part, amb la fugida dels bancs, i la por per la integritat física per una altra amb els desplaçaments de forces policials i militars a les portes de la capital.

La combinació d'aquestes dues actuacions clarament coordinades va provocar una crisi del segon nivell de necessitats de la piràmide (B). Teòricament davant d'aquests moviments prebèl·lics, el tema de la independència hauria d'haver baixat com un suflé entre els partidaris de la DUI, especialment quan a les vigílies del referèndum el nostre govern ja conscient del risc i encantat amb l'excusa de "l'amenaça" per camuflar el seu "farol", ens demanava anar a mostrar la nostra voluntat de votar amb les paperetes impreses des de casa. Vist amb perspectiva, hauríem d'haver detectat en aquell moment que ells no estaven en cap cas preparats per tirar endavant res que no sigui una rendició pactada.

Malgrat tot, vàrem anar a votar i això va incitar l'estat espanyol a enviar les seves forces armades a violentar les persones civils amb l'objectiu d'imposar la seva voluntat sobre les voluntat