Tòxics o botxins
Catalunya existeix una obsessió gairebé malaltissa per fer crides al diàleg, la construcció, la suma, la unitat, el consens i les lluites compartides. A priori, aquesta aposta pot ser mereixedora de reconeixement si no fos perquè ens resistim a sortir d’un temps verbal condicional per aquesta tradició tan nostrada de no molestar. “L’hauríem de..” que mai acaba sent un “hem…”. I és irrellevant de quin tema es tracti, ja sigui augmentar el parc públic d’habitatge o fer la independència.
En els últims anys ha anat guanyat pes, almenys a les xarxes, una corrent crítica amb els líders i sublíders del procés que assenyala totes les arestes sobre la qual es va construir i es continua mantenint la farsa amb la qual pretenen concórrer a les pròximes eleccions municipals (on els tornareu a votar, perquè és clar, són dels nostres).
Ets un tòxic/a!
I tu què proposes?
I tu, has estat a la presó?
Doncs posa-t’hi tu, no?
Exacte, els tòxics. Aquells que s’atreveixen a blasfemar sobre els messies “grogaires” i que són el principal objectiu d’atacs per part dels corporativistes de la tangana. De fet, cal considerar també com a atac, tots aquells missatges que pretenen desacreditar les denúncies dels hiperventilats predicant que assolir la independència, implica guanyar-se l’estima de tots i cadascun dels habitants dels pobles ibèrics, ja sigui la senyora Pepita que viu al barri dels Capuchinos de Màlaga o en Marcelo, veí de Carabanchel i jugador dominical de petanca. En resum, si vols la independència, sigues una pobra bèstia.
I és ben cert, en els últims anys, molts han estat els catalans enviats a l’escorxador pels capricis d’uns polítics que es pensen que governar Catalunya és com jugar a rol: zero conseqüències i diversió assegurada. Consideres un joc anar a la presó? No, però sí que hi van anar per precisament jugar amb foc i posteriorment ho han volgut vendre com un viatge astral que els ha refermat en els seus objectius. Ara bé, cal reconèixer que va ser una bona jugada mestra que en les primeres detencions dels membres del govern, hi hagués un empat entre els membres del Pdecat i ERC: cinc a cinc. Posats a malpensar, algú va considerar que tenir menys detinguts que el partit contrincant es traduiria en menys vots el 21-D. Qui sap?
I, d’altra banda, què hi ha de l’argument estrella amb la que van justificar la reculada de l’1-O? No volíem morts al carrer. Un comodí que ha quedat sobradament deslegitimat perquè ja n’hi havia hagut. No volien morts i van tenir: morts, mutilats, empresonats, torturats, segrestats, perseguits i exiliats. Unes conseqüències nefastes que afecten milers de persones anònimes que han sortit al carrer sense saber que ho feien per defensar els seus propis botxins. Així que potser els veritables tòxics són aquells que continuen somrient i demanant vots tot i la pudor de la seva consciència.
Però bé, atès que encara l’estaca no ha quedat prou tombada, els tòxics continuarem sent tòxics i els botxins els nostres herois.
P.D. Herois subvencionats: https://www.europapress.es/nacional/noticia-gobierno-confirma-ayuda-mas-medio-millon-euros-empresa-jordi-cuixart-20220519180223.html