Search

Tancar TV3: la primera catarsi contra el procés

És innegable que tota relació d’abús ha de ser condemnada i eradicada abans que les seves conseqüències comportin un mal irreparable. No és cap misteri afirmar que, en els últims cinc anys, la classe política catalana ha aguditzat la seva dinàmica de convertir el país en la seva sala de jocs particular. I ho ha fet des de diferents vessants: l’electoral, la psicològica, la financera i, per descomptat, la mediàtica.


El passat dimecres, un grup de vuit persones, ens vam citar al Parlament per registrar una ILP que proposa el tancament immediat de TV3. Sí, la nostra, o millor dit: la suya. Estàvem més que conscienciats amb la reacció d’alguns ciutadans que es portarien les mans al cap esmenant que amb aquesta acció li faríem la feina a Vox, C’s i altres entitats espanyolistes. Però cal admetre que aquesta condemna hauria d’haver estat més ferma quan va ser la mateixa TV3 -ergo la Generalitat- qui li va posar la catifa vermella al partit d’Abascal quan encara eren “els nous de la classe”, mentre ignorava el naixement de nous moviments independentistes allunyats dels partits hegemònics. En fi, coses de la nostra.


“Vas néixer amb la capacitat de decidir. Hi renunciaràs?”; aquesta era la pregunta que el govern formulava a la ciutadania en el seu anunci del referèndum de l’1-O. Un anunci que va ser emès en repetides ocasions per TV3 amb la intenció de contribuir a la solemnitat i transcendència de l’esdeveniment. Bé, o així és com va ser interpretat pel gruix de la ciutadania, disposada a exercir el seu dret a decidir sense saber que qui havia formulat aquell eslògan ja havia renunciat al mateix. Per tant, és de rebut denunciar que en aquell moment la televisió pública de Catalunya va ser utilitzada com a eina de falsa propaganda per cridar a la mobilització d’un referèndum d’autodeterminació del qual mai es va pretendre aplicar-ne el resultat. En fi, coses de la suya.


Aquests són només alguns dels exemples més flagrants que ens hauria de fer entendre qui són els veritables beneficiaris de l’existència de TV3, no com a recurs públic promotor i garant de la llengua i cultura catalanes; sinó com a recurs audiovisual al servei de l’statu quo per a exercir el dirigisme de l’opinió pública. Un dirigisme que és exercit dia a dia pels emissaris col·locats a dit pels partits del govern dels percentatges, que no tenen cap altre objectiu vital que mantenir la seva eterna acampada als platós de Sant Joan Despí –recolzada amb fons públics- per repetir el mantra de torn.


Fruit del xantatge emocional exercit per la classe processista és pensar que “millor això, que res” i així, mentre al carrer l’independentisme continua presoner d’aquest abús narcisista, la seva bombolla mediàtica continua funcionant i facturant a la seva salut.


Des d’Unitat per la Independència entenem que l’alliberament nacional passa, en primer lloc, per silenciar i desempallegar-nos de tota rèmora disfressada d’estelada que ens impedeixi assolir la meta. Fer-ho amb fermesa, estratègia i seriositat. Només si comencem per tallar-los les ales, segarem les nostres cadenes.

541 views2 comments

Recent Posts

See All