Search

UTILITAT DEL PARLAMENT?

Updated: Feb 10

Els últims esdeveniments estan qüestionant seriosament la utilitat real del nostre Parlament i dels seus representants. Una institució que hauria de ser el màxim exponent de la voluntat democràtica del poble, es veu coartada i condicionada contínuament per la ingerència del poder judicial.


No qüestiono que els tribunals han de ser-hi per fiscalitzar la feina portada a terme, i que aquesta sempre sigui d'acord amb la legislació vigent, però el problema sorgeix quan la voluntat popular, en una majoria inqüestionable, ha votat i decidit que no vol estar sota aquesta legislació, i que vol canviar l'estatus de dependència cap a Espanya, esdevenint un estat independent lliure i sobirà.


Aleshores aquesta institució perd tota la legitimitat davant el seu poble, quan decideix continuar lligada a la legislació a la qual els ciutadans han decidit que no volen continuar sotmesos. És quan els polítics es converteixen, tot i que no m'agrada fer servir aquesta paraula, en traïdors al mandat democràtic popular. Aquesta situació hem de reconèixer que no es fàcil de gestionar, perquè entre altres coses deixa al descobert i n'evidencia el nivell de compromís i fermesa de partits polítics i els seus membres, i també les diferencies quant a valentia, coherència, compromís i disposició a complir el mandat popular.


Per tot això des de fa uns anys tinc clar que les eines i situacions necessàries per assolir la independència de Catalunya, mai es podran crear des de qualsevol institució oficial, i molt menys des del Parlament de Catalunya.


A Catalunya el problema real rau en l'enfocament que han fet les forces polítiques des de el minut 1 del procés. Se'ns va vendre que es podia avançar i fer la independència des del Parlament i que tot es fonamentava en el nombre de vots aconseguits per tenir legitimitat davant la comunitat internacional. Quelcom que ningú nega sigui un factor positiu, però que no és l'únic requisit i tampoc indispensable. Les independències no es fan demostrant que ets el més demòcrata del món, les independències es fan quan per a la comunitat internacional, es converteix en un problema que aquell país no sigui independent, i si el problema no existeix, l'has de crear tu.


Per tot això no puc justificar cap tripijoc dels polítics ''independentistes'' al Parlament, ja s'anomenin Laura Borràs o Roger Torrent, siguin d'Esquerra, Junts x Cat o Cup nacional. Tots ells són plenament conscients de tot el que exposo, amb alguns fins i tot ho he parlat en persona, i per molta bona fe que jo pugui percebre en alguns, sent deshonestos amb la població, perden qualsevol mena de credibilitat i confiança per part meva.


Arribats a aquest punt, el que estan fent els nostres polítics és certificar que tot ha sigut una fugida cap endavant, amb l'únic objectiu de mantenir escons i finançament pels seus partits, i que han adaptat el seu discurs al clam popular del moment per recaptar suport del poble. El problema és que el camí ha arribat al seu final, i ara només queda l'últim pas: o reconèixer el mandat popular de l'1 d'octubre, o intentar sobreviure a dins del marc Espanyol entretenint a la població amb suposats nous referèndums o uns jocs olímpics d'hivern irrealitzables. És evident que han triat la segona opció.


Els ciutadans hem de tenir clar definitivament que el Parlament només servirà per certificar el mandat popular el dia D davant la comunitat internacional, i que per aconseguir això hem de crear fora de les urpes del Parlament autonòmic i del país que ens reprimeix, tot el necessari per poder arribar a aquest dia D i fer una declaració d'independència irrevocable i definitiva.


No es pot crear res a dins una institució sotmesa legislativament i econòmicament a l'Estat Espanyol, no es pot fer política de país, ni tenir uns mitjans de comunicació lliures, ni crear qualsevol eina encaminada a deslliurar-se de les cadenes imposades per Espanya.


Com ho farem? Alguns estem treballant fa uns anys en aquest camí, i ho continuarem fent. Ningú pot garantir l'èxit absolut d'entrada, però sí que es pot afirmar rotundament que fem la feina en la línia correcta. Potser això no sigui garantia de res, però ens assegura que no il·lusionarem a la gent amb falses promeses, i que quan puguem oferir quelcom serà una eina per millorar el país i la vida dels Catalans.


El que si tinc clar és que tenim la força i la capacitat suficient per assolir allò que ens proposem com a poble, i que només es tracta de canalitzar aquesta força cap al camí correcte. Fins ara els nostres polítics ens han enganyat i portat al precipici, però encara som a temps de redreçar-ho. La premissa bàsica és obviar i no seguir tot allò que vingui de ''l'oficialitat independentista'', sigui un partit polític oficial o una associació de qualsevol mena amb vincles clars amb els partits. Construirem un país nou sense ells, a la fi, ells només són un grapat de Catalans que viuen bastant bé dels sous públics, no són necessaris per a res.


I com vaig dir fa poc, només ens queda construir, construir, construir i construir.



Carles Santacruz

President d'Unitat per la Independència 7 de febrer de 2022

0 views0 comments